Apresiada s[enyor]a, me alegraré molt q[u]e aquestas quatre rallas li enquàntrian en perfeta salut. Habem arribat en esta sin nobedad, gràsias a Deu. Ha plogut un poch, ja baixa una poca de aigua, però no astad res, s’a regat lo més prop del regadiu. Quan bàrem arribà sembraben y, ara, continuam en sembrar. Lo blat de la sitxa és tot tret però yo no’n so·bist jens.
V[ostè], cuan escríguia, farà lo fabor de dir-nos lo número de la casa, si·no no podem dirijí la carta. Expresions a tots los de casa.
Quan bas arribà, ja tenian lo Farrugaded sembrat. Lo sembrado q[u]e ell ba lloguà [sic] me ba mal incora [sic] de la llavó, q[u]e diu q[u]e no és igual ab la altra, la q[u]e se se ba sembrà al Farrugaded. Expresions a tots los de casa seva y vostè los pot pendre a la mida del seu gust, mània del seu servidor q[u]e més la ama y apresia.
Joan Prats
La llavó yo no’n bes gens, sinó quan som al tros. Farà lo favor de dir a d[o]n Fransisco que veiji al segon pis, q[u]e m’i bas deixà un pantalon y un camison.
