Anglesola y febré 21 del 1824.
Amiga y dueña d[o]ña Maria Antònia de Rialp, selebraré q[u]e estas breus ralles la enquàntrian en perfeta salut, com la mia és bona, gràcies a Deu, sabrà com lo dia 15 del present mes, desférem lo olí de v[ostra] m[ercè] y li’n tocà, per la sua part del clar, 36 cortans y, del groser, 2 cortans, a poca deferència. Se a posat a la pica de esta, sa casa, y, si no tarde masa a treure-l’y, no li disminuirà gens, y, si tarde, sempre li perdrà un poch. Ja sé q[u]e va rébrer los diners, lo q[u]e me’n vai alegrar, y, en quant los ports, és a tots del mateix modo.
Vuy e sabut q[u]e lo Jan és en eixa y li pot dir ben clar q[u]e no tànquia los seus animals al clos de v[ostra] m[ercè], q[u]e tota la palla de v[ostra] m[ercè] ne bal de·menos y totom temarà en comprar-la per tancar-y dits animals. La part de v[ostra] m[ercè] de dita palla o pallers és una conciència se’n a portat molta més q[u]e no li’n toca y, si v[ostra] m[ercè] o bol, la faré jo ficar la q[u]e li falta a v[ostra] m[ercè]. Jo me jodico q[u]e la aurà tota plena de satisfacions, però, com tot són cosas presens y no amagadas, a tot me empenyo a fer-lo quedar mal ap la major veritat mia.
No dich més. Precuri’s en concerbar, ap la companyia de tota la sua família y demés de casa y v[ostra] m[ercè]. Com sempre, per cervir-la, s[on] s[egur] s[ervidor],
Anton Garriga
