Anglesola y juny 23 del 1824.
Molt s[enyo]ra mia, me a sorpres molt lo q[u]e v[ostra] m[ercè] me escriu en sa carta del 19 de est mes sobre q[u]e cada dia me coneix més, pues no cé en q[u]è la puch aber ofesa o faltat a ma obligació en quant a v[ostra] m[ercè] y sols crech q[u]e aurà estat alguna instància o algun mal imforme de algú q[u]e me boldrà mal y pot estar certa q[u]e desitjo cervir-la y complàurer-la en un tot y en quant dependesca de mi.
Estich promte en declarar, com ja tinch dit a d[o]n Fran[cis]co y Xinxó, lo q[u]e sàpia de dit asumto y estimaré a v[ostra] m[ercè] no escòltia inxetes ni novetxerias q[u]e, sens dupte, ceran per fer-me mal béurer. Jo sempre so y ceré constan en un tot per v[ostra] m[ercè], manan-me lo q[u]e ce li oferesca, mentres prego a Deu li guàrdia la vida mols anys.
PD: Respecte de aber v[ostra] m[ercè] escrit de q[u]e, com més anava, més me coneixia, me a causat molta cencebelitat, per lo q[u]e estimaré de v[ostra] m[ercè] me diga en q[u]è tira esta proposició, pues entenga v[ostra] m[ercè] q[u]e estas proposicions no ce acentan a nengún ome de estimació. Per lo q[u]e, estan net de un tot en quant al porte de la mia conducta, en quant v[ostra] m[ercè] no me declària fora precís separar-ce de nostra amistat, mània de son cegur y s[eu] s[egur] s[ervidor],
Anton Garriga y Carulla
