Fitxa de la carta

Anglesola y agost 8 del 1824.

Molt s[enyo]ra mia, d[o]ña Maria antònia, vui dia # rebuda la sua apreciada del 4 de est mes y # per casualitat lo rébrer-la, motiu de aber anat # Pons en Tàrrega per béurer lo ordinari y ab# y, al mateix tems, tréurer-me la carta mia, com tamvé # algunes vegades, motiu de ara, en esta, no tenir correu y # té de fer-s’i de anar o recomanar-o. Veí en ella lo q[u]e me diu # [es]crit al Jan perquè se vinga a mirar lo ordi y sègol, q[u]e se’l vinga a mirar per dir si se po[d]rà aprofitar-lo. Jo, si vol benir a mirar-ce’l, me farà mol fabor y ap molt fabor lo rebré y, si no ve, tamvé faré lo millor q[u]e y coneixaré, y jo obraré segons me diran altres q[u]e tots los anys s’i encontran en picar-se los grans. Nengú coneix més la malaltia de un malalt, sinó lo q[u]e lo betlla tots los dias y lo metje obra, segons beu y li diuen, fa los remeis. V[ostra] m[ercè] no pàsia nengún cuidado de res, q[u]e, en quant lo q[u]e tinc al meu càrrech, bastan cuidado y tindré.

Si lo ordi solament se agués ascalfat, només me’n auria trumfat, però lo picar-ce y posar-s’i tans curcons com s’i a posat, no necesita cap concell, sinó fer-lo córrer com més abiat millor, perquè sempre desminueix del balor y de quarteras, perquè ja sap q[u]e moltas dispesas, com són los curcons, menjan mol y vindria q[u]e dins pochs dies no’n quedaria un gra per picar-ce y no baldria cap diner. En quant lo sègol, com ja tinch dit, té un poch més de espera y se allargarà un poch més. En quant lo gra del any, ja està ben condoït y est no’m dona cap cuidado, encara q[u]e, per tota casa los corcons donan la bolta. Jo penso q[u]e no’m se posarà als demés grans.

Lo ordi de est any no n’i aurà per sembrar un jornal de terra. Lo blat, tot lo d’est any lo tirarem a la sitja perquè, fins al sembrar, no jodico si fàcia malbé. Lo blat bell, no conech q[u]e se àigia escalfat fins al present, gràcies a Deu. En quant lo sensal de Marañosa, jo so de parer q[u]e v[ostra] m[ercè], des·de eixa, li escrigués en Lleida q[u]e dit s[eny]or ja’i és. Son procurador fa fil blau, fi negre, no sé lo per·què, quant dit s[eny]or tot era pagar y boler quitar y, després, no se’n parla més, jo no entench lo per·què. V[ostra] m[ercè] escrigui a Lleida y sabrem lo resultat y, si v[ostra] m[ercè] coneix #, escriuré jo. No dich més, precuri’s en concerbar sens nobedat, saludan a tota família y demés, mània de s[on] s[egur] s[ervidor],

Anton Garriga y Carulla

[PD:] En quant lo pensament de fer fe de tota la palla un paller, millor pensamen no’s podia fer. # digui q[u]e traguin lo gallinam y bèsties fora, q[u]e o pòrtian a la sua era, q[u]e en això v[ostra] m[ercè] no’i té cap ganà[ncia], si·no, informi’s-en. Si lo any pasat jo no m’u aguesa mirat ap tanta indiferència, pensan q[u]e lo Jan com a # q[u]e mostrava de las cosas de v[ostra] m[ercè] y aguesa fet sens escoltar-lo lo q[u]e tenia al inten, valdria un poch més la palla q[u]e no bal y los seus animals no n’e aurian fet malbé tanta, com n’e an feta malber, però ara no’i a cap remei. De totas las cosas suas sempre pot dir tot lo combenient. Demà, dia 9, fem fe plasar [sic] lo brasal del Farrugat y posar-lo corrent y lo mateix aurem de fer als demés brasals y no aguardar al últim.