Anglesola, y 7bre 15 del corrent 1824.
Molt s[enyor]a mia, d[o]ña Maria Antònia de Rialp, estich emirat com v[ostra] m[ercè] me·digué no avia la mia carta rebuda, la de fetxa cerca los 29 de agost últim pasat, ap q[u]è li deia quasi lo mateix a poca diferència de la última del 12 del corrent mes, dien-li q[u]e, anan las cosas de v[ostra] m[ercè] al modo q[u]e li van, sens pactes ni saber-me com governa, se cervís v[ostra] m[ercè] a donar tots mos encàrrecs a la persona q[u]e sia de la comfiansa de v[ostra] m[ercè]. Jo no estich per gen tan patafollera de fer béurer a v[ostres] m[ercè]s lo q[u]e no és veritat de moltas y de moltas cosas.
En quant aber arrovinat, sí q[u]e se és arrovinat un poc, però, per sa naturalesa y no per obra dels omens, q[u]e y anaren quant la rovina ja era a Barbens. En fin, tot lo regat ja és sembrat, tot és dir lo de v[ostra] m[ercè]. Lo Gassol ni Peguera no an senbrat cap gra fins al present, però, de esto, no se’n pot donar nengún concell.
En quant tots los gastos q[u]e ja se an fets per la casa y per v[ostra] m[ercè] fins al dia de la fetxa, ja pujan pasadas de mil sinquanta y tantas lliuras y tot se a pagat de la collita del any 1823. Per lo tan, tots los grans q[u]e se an benut de v[ostra] m[ercè], com ja sap v[ostra] m[ercè] los preus de tots fins al dia, pot calcular sos balors. Lo blat q[u]e se bengué a primers de # 1824 per emviar a v[ostra] m[ercè] las sen lliuras y pagar lo asumto # [Fra]n[cis]co y povilla, sols se’n tragué a preu de 17 pesetas y # benut al treginer de Belltall. Lo ordi q[u]e ara # a tret, posat a Tàrrega, part 3 ll[iures] y part 3 ll[iures], 10 [diners], # q[u]e hu agué per lo molt picat q[u]e era, com la major # #tal de S[an]ta Clara, de la mateixa vila de Tàrrega, y lo # poch em poc a la mateixa plasa de Tàrrega # de 14 pesetes y algun dia a 14 y un bint-i-dos per # del molt q[u]e se picà un gra y altre pot v[ostra] m[ercè] # lo gra q[u]e se ha pagat per sembrar per v[ostra] m[ercè] # y xeixa 142 ll[iures] 3 s[ous] 10 [diners] encara y a alguns gastos # q[u]e la rovina va donar bastan de dany lo # y puvilla costà 45 ll[iure]s, 10 s[ous], 11 [diners] y consta tot de recibos #cases de Tàrrega. I, en quant lo ordi q[u]e vai comprar, com són 4 corteres a preu de 3 ll[iure]s, 18 s[ous], 9 [diners], est no va comprès en nenguna suma ni càrrega, perquè, fins al present, no ce sap lo q[u]e se necesitarà per sembrar y, per esto, no va comprès a suma del gastat ni pagat per v[ostra] m[ercè].
Al aber-me de separar-me de la casa de v[ostra] m[ercè], com tinch determinat, vull cobrar part del gasto q[u]e feu la povilla y d[o]n Fran[cis]co y criada en 1818 y en 1819, q[u]e me pensaba q[u]e lo meu germà, mosèn Domingo, ja se’l avia contat ap v[ostra] m[ercè] y, per esto ,mai ne avia jo parlat. Dels diners q[u]e emvià mosèn Pere Joan, se’n gastà bastans per sembrar la eretat de v[ostra] m[ercè], en lo sembrar del 1818, com tot se podrà béurer ap los comtes q[u]e encara guardo de tot lo gastat per menjà y bestir la s[enyo]ra povilla y algunas cosas per d[o]n Fran[cis]co y criada a orde de la povilla. En fin, res se pot aclarir, fins y a tan q[u]e v[ostra] m[ercè] aigia vist dits comtes. No dich més, procuri’s en concerbar sens novedat saludan a tota sa família y demés de casa. Mània de s[on] s[egur] s[ervidor],
Anton Garriga.
PD: en quant fets los actes de la casa y papers enteresans me # bol q[u]e los destínia, q[u]e fins al present no’n fal# #an patit ap bastan desats q[ue] an estat pu# #lgu.
