Anglesola y juriol 17 del 1825
D[o]ña Antònia, rebuda la sua breu carta en contestació de la q[u]e li bas escríurer, e merescut molt poch en no contestar-me en los puns li tocaba y contestan solament ab molta fredó sobre<s> los alimens y dient q[u]e ce estaba en lo mateix.
V[ostè] me apar a faltat a la atenció [que] correspon a son caràchter, prinsipalment sabent v[ostè] lo q[u]e jo reclamo tan justamen. La altra perquè, encara q[u]e sie un trist sabater o un ome de una baixa considió majorment reclamant sos crèdits, per grant s[enyo]r q[u]e sia, mereix la resposta sobre lo particular q[u]e se escriu, de altra manera és demostrar no tenir ganes de pagar lo q[u]e se deu. Per lo q[u]e, dech dir-li aber-me incomodat la sua contestació freda, lo q[u]e, no contestan v[ostè] en esta ma carta, no estràñia prènguia jo y mos germans altra determinació, que serà de empesar contra v[ostè] y sos béns per tots nostres crèditits.
Anton Garriga
