Anglesola y mars 24 del #
Molt s[enyo]ra mia, d[o]ña Maria Antònia de Rialp, li dono la major notícia q[u]e li puch donar per la salvació de·la collita, si lo tems queda vé, sabrà com aiï, dia 23 del corren, D[e]u Nostre S[eny]or mos remedià de aigua, ap tal q[u]e de las 5 oras del matí fins a las deu oras del bespre, sens deixar-se’n un instant, sempre plogué y algunas oras aigua y neu sinó q[u]e aixís, com queia la mateixa pluja, la feia fóndrer luego, però esta vila en fora se’n beu bastanta al tot lo redor. Vui comfio q[u]e ce acabarà de regar lo Farrugat grant y, si ara no agués feta esta fortura de plóurer, no crech lo aguesam pogut acabar de regar, q[u]e sols se’n abia pogut regar uns 3 jornals y encara no era ben regat, era tot rollejat, però vui comfio, ajudan [Deu], que se regarà tot comforma en quant lo Salat grant y la Morana no sé com anirà lo poder-lo regar, q[u]e n’i a mols al del# primers y, com en est any, las aiguas no se han boig# #rencar cuasi gens ap tantas plujas, no sé com aniran # [po]der-o acabar de regar, però estich cert q[u]e, si torna a [fe]r sols una pluja o dos abans de la collita y lo tems quedàs vé, encara q[u]e no puguésam acabar de regar, també se arreplegaria.
V[ostra] m[ercè] procuri’s en concervar sens novedat, jo pensava poder-nos béurer ap v[ostra] m[ercè] esta Santa Corantena, però fins al present no e mirat comvenient lo poder jo deixar la casa ni comfiar-la als altres en la estació present. Si a v[ostra] m[ercè] res ce li ofereix, ja sap v[ostra] m[ercè] q[u]e sempre estich per complir sos preceptes. En quant lo q[u]e me deia v[ostra] m[ercè] en sa última q[u]e compresa alguna camisa per la Roseta, me apareixia molt vé, si v[ostra] m[ercè] coneix i la cosa porta presa, tal begada se’n trobaria alguna al encan y tal begada soplicarà son balor lo seu oncle o, si·no, m’o escriurà. Si jo aguesa pogu # auria compradas jo mateix y las y auria fetas fer # mateixa los dies q[u]e jo auria estat en eixa, però, si tan comvenien li són, dirà lo q[u]e pugan costar si lo seu oncle no li dona los diners, q[u]e jo tot seguit las y enviaré pel ordinari de Tàrrega.
Jo so de parer q[u]e se bènguia lo gra q[u]e té en esta, sa casa, sens esperar q[u]e se omèntia ni abaixa de preu, q[u]e temo q[u]e después no lo fesen donar. Ara no miro q[u]e se puga guardar més, q[u]e, si arriba a escaufar lo tems, també se picaria molt més q[u]e no és ara. Lo Jan bolia ja al gener compóndrer la torra de la era, si jo lo aguesa bolgut complàurer, però no-u bai voler fer per mols mols motius, lo major, sens manar-o v[ostra] m[ercè], jo mai o auria fet i, altre, q[u]e no amenasava ruïna y, altra, q[u]e los mestres de cases tan guañen als dies curts com als dies llarchs. En est terreno mai trevallen sinó de dia a dia y guañan lo mateix jornal. Ara, si v[ostra] m[ercè] és gustosa, y ja se beu q[u]e la collita pinta poch, si v[ostra] m[ercè] o mana, lo compondrem. Jo jodico q[u]e co[stan] unas 30 ll[iures] q[u]e, si los mestres de cases diuen #, ja pot contar-ne trenta. Jo, en cas v[ostra] m[ercè] doni llibertat per compóndrer-la, m’i miraré com e fet en #s las demés obras q[u]e jo e cuidat per dita casa, sens fer béurer a v[ostra] m[ercè] sinó la veritat de tot.
Saludarà a tota sa família y Roseta, Lucrècia y Antònia &c. La Fran[cis]ca y Miquel la saludan cordialmen, com lo seu pare. Selebraré q[u]e Deu Nostre S[eny]or li acàbia de concedir una s[anta] corantena per poder selebrar unes felices pascues de resurrechció ap lo cerbei de Deu Nostre S[eny]or y, después, una perceberància ap lo seu sant cervei com tots desitjam. La Roseta q[u]e bàigia a béurer son oncle, q[u]e me digueren no mols dies q[u]e feia llit, no sé lo q[u]e y a de veritat. Mani de son s[eu] s[egur] s[ervidor],
Anton Garriga
