Fitxa de la carta

Bar[celo]na, 8 de maig del 1825.

Molt s[enyor]a mia, tinch de desengañar-me de q[u]e v[ostra] m[ercè] no comforma en arreglar nostres interesos y, com jo no puch comformar-me a més retards, no estrañarà v[ostra] m[ercè] q[u]e jo acúdia als medis de q[u]e me afaboreix lo dret per eixir-ne, per més q[u]e me cerà cencible, al pas q[u]e no podia jo presomir de v[ostra] m[ercè] olvidàs lo q[u]e me té promès ap tantes cartes y tamvé la bona correspondència q[u]e a esprimentat en mi y, entre altres coses, entregan-li las actes q[u]e tant digué interesar-li y no devia jo accedir fins a difinit lo de q[u]e v[ostra] m[ercè] me fa esclamar y q[u]e no debem remétrer a quant ciam morts, mània de son cegur,

Anton Garriga