Fitxa de la carta

Anglesola a 1 de febrer [del pr]esent 1824.

Amiga y molt s[enyo]ra mia d[oña] Maria Antònia rebuda tinch la sua apreciada del 24 de gené últim pasat y, en resposta, li dich q[u]e, en quant a béndrer las 25 quarteras del blat, demà, dilluns dia 2, pasaré ap la mostra en Tàrrega per concertar-lo ap algun treginer y beuré de astirar lo preu tot quant por[dr]é y v[ostra] m[ercè] tamvé sabrà lo treginer q[u]e lo auré benut.

En quant lo q[u]e me diu v[ostra] m[ercè] de aber-li dit aqueix s[eny]or q[u]e los grans an pres un poch de preu, no és veritat fins al present, sinó q[u]e dit s[eny]or no’n té cap gra per·a béndrer, ell ja lo trova car. Lo q[u]e és cert [és] q[u]e la collita me la miro molt asgarrada. Los sembrats q[u]e no són regats, los frets los an cuidat a matar <los frets> y v[ostra] m[ercè] n’e té bastans q[u]e no són regats.

En quant los blats de v[ostra] m[ercè], lo ereu del Macià me digué q[u]e no portaban molla de aire y q[u]e eran los més doles dels regués forcats y peixeres noves, però no me’n emiro perquè los goreits tamvé eran los més dolens. Beure mol y anà dret no pot éser, ap unes mules com unes rates, menar tanta terra, no pot éser. Los Bous y lo bové, o pot preguntar, q[u]e apar q[u]e baigen a buscà la mort. Ell avia dit q[u]e bolia comprar un altre par de mules, per esto avia concentit a donar la eretat y menar a est supgecht, però e bist q[u]e, fins al present, no a estat sinó paraules. Estich cert q[u]e, si est any beu q[u]e no pot tréurer la barca a port, donarà per 2 motius escusa de deixar-la: una, q[u]e no li càlguia portar los fe[ms], i, altra, tal·begada, q[u]e ell ja la deu tenir estudiada, jo ma # conegut. Nosaltres al Be# #mvé ell mol menaba, no-i tenim sinó bros# sembrats, perquè y teníam uns goreits q[u]e y podia criar lo llop, però, gràcies a Deu, ja lo so donat a menar ap altres supgechte y, alomenos, estich cert q[u]e farà lo q[u]e correspon a las terras y, esí q[u]e, o so donat no’m auré de baldre de la justícia per tréurer’l y, a més, cens tenir pactes ni res, vai aber de fer tot això. Si jo venia en eixa, beuria com bai·aber de embrutar tres o 4 fulls de papé sellat per fer-lo separar de nostras terras, &c. En quant lo anibersari, no a quedat mai arrere, quant a pasat lo dia 6 de febré, ja’l fas dir.

En quant lo recivo q[u]e vas donar al Miquel, era un recibo de 1 ll[iura], 10 s[ous] del mestre de cases q[u]e me quedà per aber compost lo emvà del mejadó y la portalada de·l’aixida del tarrat. En cas lo aigi perdut y v[ostra] m[ercè] no’l·bulga pasar, n’e faria fer un altre ap condició. En quant lo meu Miquel, mai més me a escrit, ni ell ni lo seu oncle Ramon, tampoch en Cabrera. Y deu aber moltas ocupacions. No dich més, procuris en concerbà ap perfeta salut y tot lo demés encomanar-o tot a Deu. Saludarà a tota sa família. A Marieta, una abrasada. A la Antònia, la saludarà y v[ostra] m[ercè] a la major mida s[on] s[egur] s[ervodor],

Anton Garriga

PD: Q[u]e me avia olvidat, en cas dit Jan volgués dir q[u]e miraba los profits de v[ostra] m[ercè], respongue-li q[u]e no és veritat, q[u]e tots los masobers baten primer per lo amo, sembren primer per lo amo y totas las feiñas són primer las del amo q[u]e las del masober. Ell tot això o fa al contrari y, per esto, q[u]e la-i # me te #.