Anglesola y 7bre 29 de 1826
M[olt] s[enyora] mia: en·los comptes vas envià últims restaba a favor meu 36 ll[iures], 1[sou] 9 [diners], però, com no havia pensat a contà lo q[u]e d[on] Fran[cis]co cobrà dels censals, q[u]e és 36 ll[iures], 3 s[ous] 9 [diners] veu la·resta a favor·de v[ostè], es[t]·dia li·dech un ral.
Tanbé li envio la resta dels comptes pasats, esto és del any 25, y veurà en ells la resta a favor·de v[ostè] q[u]e és 57 ll[iures], 9 d[iner]s, los q[u]e actualmen estich deven·a v[ostè], dels q[u]e pot disposa-me. a tota ocasió, ab tota [sic], si [hi ha] alguna equivocació, v[ostè] escrigui, q[u]e, quan nos veurem, la corregirem. Esp[ression]s de tots a los de sa casa y mani de s[on] s[egur] s[ervidor],
Joan Prats y Sardà
PD: en esta a plogut algun tan, g[ràcie]s a D[e]u, la Paula me·diu li digui q[u]e lo cànim va aban.