Anglesola, 8 de juny de 1822
Mi señora, me alegraré q[u]e lòbria [sic] uns filssas [sic] festa de son patró en conpan[y]ia de fills i la filla i a demés de casa i·de aq[u]ellas pres[o]nas [sic] de major grado i ab aumens de·gràsia o en onra i glòria del Creador, la q[u]e tots nisesitam majormen en estos temps tan inbolts, q[u]e, si no fos ayxò, ag[u]era bing[u]t en eixa [a] espicar-li [sic] alguns asumtos del q[u]e setà [sic] pasan i·yo no·m’atrebexo ascríure per_q[u]e lo·Ton me·dig[u]é q[u]e no tinia q[u]e fe de esriurecriuere [sic] cap cosa·q[u]e no tinia q[u]e fe, q[u]e tot lo q[u]e li ascriuria ell·u·beuria. Desitjaria mol i mol lo saber co·pasan greuge, si bostè me·a·ubidat [sic], jo no a·bostès, ans·bé confiyo [sic] aumentar més la boluntat conforme u·beurà ab algunas cosas.
La collita la·tinim enteramen del tot perduda, cens cullir-ne un gra de·re, sols judico quedarà algun·bosí per a·rebatre i·así posar-se a la cadira de la pasiènsia un·rato ca[da]·dia i·alsar los ulls al sel, q[u]e de [a]llí a·de·biní. Jo·no sé com dos cartas li·a·biat [sic] no·tingut niguna resposta. Espresions [a] do[n] Fran[cis]co, don Mi[quel] i demés de casa i bostè mània son sigur serbidor q[u]e més estima de·cor
Juan Prat
Posdata: per qunda [sic] la palla noba de bose mestè, beixi com bol fe que yo ya·beu [que], sense collir-ne, no puch i sap q[u]e dos ays gasto de la meua, disposi com bol fre [sic].
