Fitxa de la carta

Anglesola, a 19 de setembre de 1823.

Rebuda tinch la sua aprisiada del q[u]einse del cor[r]ent, li dic q[u]e’ls dos trosos Far[r]ugat astan sembratas i la Morana, lo q[u]e, si’ls·beyé[s], li·gustaria, perq[u]è són mol bonitchis. Sols Farugatas a·q[u]edat un rollet a·cada troset q[u]e’s poca cosa y per·ara mos am dixat de·sembrà perq[u]e los regats no·s’i·pot antrà q[u]e no plògia.

Del q[u]e bostè me·diu de l’allò del sembrà, és biritat q[u]e jo·li·bas di que del blat q[u]e’s·collí angoñ [sic] a·la·sua eretat, q[u]e·non·te[n]dria prou per<r>·a·sembrà y bostè im dig[u]é si faltaria mol, li bas·di unas 8 u 9 corteras [de] xeixa, perq[u]è pel blat de sa·cullita de angoñ [sic] li\'m li bas·di q[u]e’l q[u]e no·sembraria se·p[o]dria·bendre, q[u]e jo bas di q[u]e’s trauria més dinés del blat de·bostè per·cortera, més dinés q[u]e·no la llao de la llaó, q[u]e s’a de comprà conda_al, sègol y l’ordi ja sap q[u]e no’m·ban collí, és di, q[u]e del blat no faltarà més q[u]e, jodico, q[u]e’l q[u]e li·ba·di, perq[u]è lo blat rotxs no’l sembram tot.

Cervirà dir a la Tònia, ma·neboda, q[u]e sobretot q[u]e’m fàsia q[u]edà·be, q[u]e, com·no, me·sabria mol mal. Baste q[u]e jo la fessa benir [a] casa de bostè q[u]e·siga una bona miñona, q[u]e tinga contenta doña Antònia i demés de casa. Los seus pares astaban mols contens con an sabut q[ue]·estaban ací.

Espisions [a] don Fra[ncis]co y a tota la família. Esprisions de la Paula y dels demés de casa y Po. Bostè mània son segur serbidor q[u]e més l’astima de cor,

Juan Prats