Bar[celo]na, 13 abril de 1822
Molt s[enyo]ra mia, d[oñ]a Antònia, serveix esta per dir-li q[u]e dies pasats li escriguí una carta (la que penso se haurà estraviat respecte de no haver-me respost, saben lo bon caràcter de vostè) en la q[u]e li deya q[u]e lo M[olt] Il·l[ustr]e Capítol havia fet una junta per revistar los atrasos de censos y censals en q[u]è manera estan y, entre altres, han vist q[u]e vostè estava també algo atrada y me digueren q[u]e ho manifestàs a vostè, respecte q[u]e, quant antes, lo crèdit públic se apoderava de totas las rendas del estat ecclesiàstich y q[u]e, per consegüent, si vostè podia fer un esfors, se li agrahiria moltíssim antes no pàsia a dit crèdit públich, penso se estimarà més per nosaltres q[u]e no per ells. Li escrich de amich, sens q[u]e li causa lo menor reparo, perq[u]è ja sab no desitjaria donar-li lo menor sentim[en]t, de aquí vostè disposarà lo q[u]e millor li aparega, que és quant dech dir-li. Vostè dispòsie de est, son afecte (q[u]e ja sab desitja servir-la) sens lo menor cumplim[en]t, s[on] s[egur] s[ervidor], q[u]e b[esa] s[as] m[ans],
Joaquim Ricou, p[re]b[e]re
