Anglesola a 25 de 9bre de 1825
Carísima senyora, li pertisipo con lo seu mitjer, Juan Prats, de esta, me·dig[u]é del sensal que li fas, li parcisipo com jo vas·dir al seu fill que a·la collita del oli la acontentaria, a de·saber que·no’n collirem gota, perquat la ped[r]egada se·nos·emportià tot. Jo no sé com la aconteto, que·té molta rao de demanar lo que és seu. Lo pobill se mos·en·anat de casa, per eixa cosas de malisianos que’l volien matà. Per la collita binen ja la contentarem sens falta nosaltres. Lo fill que tinch en Poblet mos·a·de·mantinir perqua en nostra casa no·i·a res. Preng[u]e pasiènsia, per Deu. Fabors que espero de v[o]st[è], p. a. D[e]u la g[uar]de m[olt]s a[ny]s
Son servidor, Juseph Vergonyós
En nostra casa no se·ven res, tot està perdot de nostre ofisi.
