Vilafr[an]ca, 14 oc[tu]bre 1827.
A d[o]n Miquel de Rialp:
Amich y dueño, ab lo s[enyo]r Fran[cis]co y lo Canero havem vist la paret del cup ps li fas asaver com està ab un estat mol mal y més q[u]e mal y, sin·o as·fa compónder [sic] lo més breu, amanasa fins dal al segon pis, allà havan té la màquina q[u]e és lo racortet del cuarto de v[ostè]s. La paret és·tota vadada, és·dir, q[u]e la cosa és mol perillosa, q[u]e si te de costa 50 ll[iures] pot pasar a cosa més gran. Demà, q[u]e és lo dilluns, es·posa lo mestra a·pratalar la[s] vigas del trispol del cuarto de v[ostè]s.
Si la paret és·tota dulenta, lo Bagí ne·tindrà de pagar-na la maitat. Si és un ters dulenta, pagarà un ters. Lo Canero diu q[u]e lo inport fins lo trispol, si lo demés és bo, a·poca diferència, costa algunas 50 ll[iures] o 30 ll[iures]. En·fin, si és un cas se fàcia, diu q[u]e ya mirarà com a cosa pròpia. Sobra tot contèstia lo més promta q[u]e li sia dabla, pues q[u]e comvé mol y més q[u]e molt.
Los preus dels grans són: lo blat a 17 y a 18 p[esse]tas y la mestalls mijà a 15 y a 14 y 13 y 12. En fin, dijous és la fira y se sebran los preus.
Dirà a d[oñ]a Teresa Maspons, q[u]e lo seu encà[r]rec, q[u]e a casa Ganxo ané [sic]. Ara tenan algunas cosas amegadas q[u]e, cuan yo tindran fora, ho·miraran si han tenan de la mateixa mostra, sobra_tot contestació. M[emòries] a·tots los de casa sua y a tots los de casa d[oñ]a Teresa Maspons y v[ostè] las pendrà del af[ec]ta de son y amich y s[egur] s[ervidor], q[u]e b[esa] s[as] m[ans],
Seb[asti]à Riqual
PD: No so més llarch per mutiu q[u]e vas mol de presa, penso q[u]e lo s[enyo]r Vilalta bestreurà per las obras segons me a·dit.
