Figueras, 10 juny de 1825
Mol s[enyo]ra mia: Novedat. La Pepa des·de lo dia 7 q[u]e lo seu mal pasarà per enllà. Crech q[u]e són resultas de la sua vivísima imaginació entre los trastorns q[u]e V. sap ha tingut y, entre ells, ha sobrevingut una estació tant forta q[u]e tot la ha apitjorada. En esta circunstància las Rosetas (q[u]e las aprecian a VV. en extrem) me solicitan li fàcia a saber esta novedad y me apareix a mi q[u]e sols la entrevista de V. com a germana q[u]e tant la estima li podria donar algun alivio. No tínguia reparo en comunicar esta al d[octo]r Fran[cis]co y, ab son permís, en cas lo necesítia, podrà V. disposar la sua vinguda en exa per alguns dias, q[u]e la compañía y lo desahogo q[u]e lograrà ab una íntima germana és tot lo alivio pot esperar en malaltia de tal circunstància.
La Roseta gran, q[u]e me insta per això, està aquí present en la sacristia ahont me ha vingut a trobar y, desesperada, no desitja sinó la vinguda de V. y espera ab tota eficàcia. La sua del 7 la he rebuda y conjecturo de ella q[u]e V. encara té las mateixas penas. Fora respectes y míria per V. La sua bona conducta és acrisolada. La opinió no la perdrà. És la Mundeta Bassols q[u]e totom coneix y tothom estima. Si V. se trasladaba en altre part per buscar la quietut q[u]e no logra, no seria per axò tildada de las personas prudents, sinó q[u]e persarian q[u]e las circunstàncias dels trastorns de la sua casa la han presisada.
Per axò V. delibèria, no’s trastòrnia. Té ha qui consultar-ho. Òbria ab deliberació i determinis.
A·mi me apar q[u]e, ab las circunstàncias q[u]e me esplica la Roseta, deu venir a donar tot alivio a la Pepa.
No tinc més temps. Medítia y mània.
F. B[ertra]n
