Fitxa de la carta

Cerv[er]a 3 de d[esem]bre de [1]805.

Dueño d[o]n Ramon, he rebut la apreciabble de v[ostra] m[ercè], junt ab la nota de la llavor, de lo q[u]e li dono las degudas gracias. En quant al gra i porqueras remanent, jo no sé lo q[u]e serà millor, si lo véndrer, o esperar, o bé véndrer porció i guardar lo altre. V[ostra] m[ercè] pot vérurer lo q[u]e sia més convenient, sobre_tot veja q[u]e los cuchs q[u]e se havian fet a la xeixa no continuen, perq[u]e, si·no, donarian un perjudici molt gran i se hauria de véndrer luego. Ja q[u]e trallem tan poch est añ (pues contat lo q[u]e se haurà cobrat del parcer, apenas quedarà res) és necessari q[u]e hu aprofitem ab la major escrupulositat. Dels comptes q[u]e v[ostra] m[ercè] me donà ab fecha 18 mars, apar resultan a favor meu 9 ll[iures], 2 s[ous], 2 [diners], com veurà ab las dos de v[ostra] m[ercè] de 4 i 18 de mars, las q[u]e, junt ab los demés papers del parcer q[u]e remeto, estimaré fàcia favor de retornar-me-las, pues hu vull per lo q[u]e diu del parcer. Los comptes del parcer també los encloch i estimaré fàcia favor de retornar-me’ls. Ja los remetia a v[ostra] m[ercè], pues en lo plech q[u[e havia fet a Bar[celo]na hi hanaban enclosos, però, com ja vas dir a v[ostra] m[ercè], dit plech se quedà en casa i, per un descuit, no se tirà al curreu i se trobà al últim dins lo calaix de la taula.

En quant al blat q[u]e prengueren de la part del parcer a paga de deute, desitjaria saber per fora de tot escrúpol, si lo contaren als preus q[u]e lo públich tenia a las horas estabblerts o bé si al preu q[u]e lo contaren fou ab consentiment del parcer, pues li aseguro q[u]e no hu vull saber per res més, sinó perq[u]e no puga quedar-me rastre de escrúpol de haver en res perjudicat a dit parcer. Mes desitjaria també, per quedar ab tranquilitat, saber si lo parcer espontaneam[en]t consentí en q[u]è no se li donàs res més si se li condonaba lo q[u]e quedaba a déurer. Demano això perq[u]è ell me assegurà lo añ passat q[u]e la palla q[u]e se cullís en la hizienda havia de partir-se tota per igual parts i, com nosaltres ne venguérem a Minguell per 13 ll[iures] i sous i, a Corominas, per lo preu de 10 ll[iures], tindria, si és com ell digué, la mitat de tot eix valor.

Jo he sentit en la ànima lo extravio de pactes, pues no tinch present lo q[u]e hi havia sobre lo particular. Estimaré moltíssim q[u]e v[ostra] m[ercè]me infòrmia ab certesa, pues de las 47 ll[iures] i sous q[u]e quedaba a déurer dit parcer, las 30 i tantas se li debian abonar, segons v[ostra] m[ercè] escrigué, per jornals de las vinyas &c. No admíria q[u]e no haja tornat resposta més promte a la q[u]e v[ostra] m[ercè] me escrigué, pues crega q[u]e, entre unas cosas i altres (a més de un dolor i pesadés de cap q[u]e me mortifica sumam[en]t), he estat ocupadíssim. Acabo de desocupar-me de la oposició a la càtedra de Prima i, per lo correu de avui, se han embiat los estats i censuras a Madrid. Encomànim a la Verge perq[u]e tot vaja bé i perq[u]è me dònia salut si convé per mi regentar dita càtedra.

Estimaré q[u]e lo dia la Concepció me·fàcia celebrar dos missas en lo altar de nostra mare, una per lo avi i la altra per la àvia, a la mia intenció. Segons me diu lo parcer, lo Jusepó se ha quedat un cortà de oli, lo q[u]e podrà retornar quant desfàcian lo demés. Al parcer li podrà deixar quatre o sinch quarteras de sègolos ab la condició q[u]e se li contarà al preu q[u]e vendrem lo altre. Ja veu v[ostra] m[ercè] q[u]e havem tret molt poch est añ i q[u]e haurem menester diners. Per consegüent, ja pot ell estar content. Sàbies me embià las 20 ll[iure]s de la mitja añada del lloguer de la casa. Dono a v[ostra] m[ercè] las g[ràcies] per haver fet compóndrer lo necessari i per tant treball com pren per mi, al q[u]e ja sab desitjo correspóndrer. Lo piñol q[u]e hi haja podrà cuidar q[u]e se venga i q[u]e se aprofítia tot. Mem[òrie]s a tots i dispòsia ab ent[er]a llib[erta]t de son af[ec]te serv[ido]r i par[en]t. La carta ab q[u]e v[ostra] m[ercè] me acompañaba los comtes de la cullita no la he trobada,

Joaquim M[ari]a