EPICAT

Fitxa de la carta

De Joaquim Maria de Moixó i de Cercós a Ramon Nonat de Jover i Miró

Remitent
Moixó i de Cercós, Joaquim Maria de
Destinatari
Jover i Miró, Ramon Nonat de
Data
12 de juliol de 1807
Origen
Barcelona
Destí
Tàrrega
Idioma
Català
Tema
Encàrrecs
Temàtiques
collita, compra d'indumentària, diligència, encàrrecs, gestió del patrimoni, impostos, moda, procurador, tramesa roba, visita
Epistolari
Epistolari de la família Jover
Fons
Família de Jover
Signatura
AHL260-76-T2-1928
Suport
Paper
Nombre de fulls
1
Mides
Foli plegat (21 x 30 cm)
Descripció física
Carta sense sobreescrit
Autoria de la fitxa
Natàlia Vilà

Bar[celo]na, 12 juriol de [1]807.

Dueño d[o]n Ramon: a fi de servir bé a v[ostra] m[ercè], com desitjo sumam[en]t, hen tot lo q[u]e v[ostra] m[ercè] tinga a bé emplear-me, he corregut no solam[en]t jo, sinó també lo sastre q[u]e nos vesteix a nosaltres i també al s[enyo]r Abad i q[u]e treballa lo equipatge del cosí bisbe i vestia al J[ose]ph Anton. Anábam ja a comprar paño de una de las dos mostras q[u]e ha embiat v[ostra] m[ercè], però lo sastre exp[ressa]t ha reparat q[u]e en la pessa las feia molt mal véurer. En vista de això i de lo q[u]e me ha dit lo citat sastre, fent-me véurer moltíssimas mostras i una de Tarrassa, q[u]e és a 9 ll[iures] la cana i, per consegüent, dos pecetas més barato q[u]e las q[u]e v[ostra] m[ercè] me ha remès, pues aquella són a 26 pec[ete]s la cana, i de q[u]e lo mateix sastre me ha entregat també varias mostras de paño ab q[u]e me ha dit q[u]e jo quedaria bé, a fi de cumplir millor lo encàrrech e inseguint lo parer del sastre, he pensat embiar a v[ostra] m[ercè] per lo ordinari totas las exp[resa]das mostras a fi de q[u]e v[ostra] m[ercè] se las míria i escullesca la q[u]e millor li aparega i sia més de son gust. Aquella q[u]e sia més del agrado de v[ostra] m[ercè] podrà embiar-me-la per lo proxim curreu dins de la carta perquè jo puga comprar-lo imediatam[en]t i tenir-lo previngut per quant tòrnia lo ordinari, q[u]e sens falta portarà lo q[u]e v[ostra] m[ercè] demana. Aixís lo dimars podré ja tenir contextació de v[ostra] m[ercè] i la mostra i tenir-hu al mateix dia tot previngut per embiar-hu a v[ostra] m[ercè].

Las casacas, segons me ha dit lo sastre, han de ésser ab solapa, perq[u]e tots en esta las hi portan. La llargària ha de ser de un dit més avall de la xarretera. Los botons, per lo q[u]e toca als nois, seria més regular fossen de metall, però, per lo q[u]e toca a v[ostra] m[ercè], de seda, fets de passamaner. De v[ostra] m[ercè] i altres cuidaré, si li apar bé a v[ostra] m[ercè], i per lo tant escriga per lo curreu imediat enbiant dins la carta la mostra q[u]e més li·gústia, pues será també necessari per fer treballar los botons corresponents de seda, a no ser q[u]e a v[ostra] m[ercè] li·aparega millor fer-los fer en eixa de Tàrrega. Me retindré los diners q[u]e entregui lo ordinari, pues, lo viatje pròxim següent hu portarà tot, tenint, com no dupto, carta de v[ostra] m[ercè] ab la mostra del paño lo curreu próxim.

He estat a una torre a visitar a un señors coneguts. Rebo la segona carta de v[ostra] m[ercè] i immediatam[en]t he passat al carrer nou de la Rambla a visitar a d[o]n Caietano Solera, procurador gen[era]l del duch de Sesa, pensant lo trobaria en lo núm[er]o 41, com v[ostra] m[ercè] me diu, però en aquell núm[er]o viu un embaxador i no me han sabut donar rahó de dit procurador. He fet luego altres dilig[èncie]s, però no he averiguat encara a·hont viu dit s[enyo]r Solera. Luego q[u]e hu sàpia, faré la diligència q[u]e v[ostra] m[ercè] me recomana i avisaré a v[ostra] m[ercè] las resultas, pues és cosa sumament interesant i, de altre part, és ben estrany o particular lo voler compel·lir-nos a donar tàsmia [sic] de la cullita del añ passat, a pagar delme rigurós i a pagar-lo de lo q[u]e no se havia pagat mai.

Encloch la adjunta íntima q[u]e me han remès de Cervera per est mateix curreu, la q[u]e portaren i deixaren a casa de Moxó de la plaza a·hont viu lo d[octo]r Coletas. Ja escrich a est q[u]e dissimúlia q[u]e me la haja remesa. Ni tocaba de ningún modo portar-la a aquella casa, ni al d[octo]r Coletes. V[ostra] m[ercè] fàcia sobre_tot q[u]e de ninguna manera pugan fer-me pagar las 25 ll[iures] de penas. Pues, primeram[en]t, pot dissimular-se se haja notificat después q[u]e jo estich ausent i, en Bar[celo]na, a·hont no tinch nota alguna de lo q[u]e se demana. Millor la tindrà v[ostra] m[ercè] q[u]e jo tant del blat, com del vi i oli. En cas q[u]e sia absolutam[en]t necessari, pot v[ostra] m[ercè] presentar-la i fer tot quant faria en causa pròpria, com li demano i espero. No puch més. Lo correu marcha. Tot de v[ostra] m[ercè], son af[ec]te i par[en]t,

Joaq[ui]m M[ari]a Moxó

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .