Fitxa de la carta

Cerv[er]a, 10 de janer de 1810.

Dueño d[o]n Ramon, paso a suplicar-li un favor q[u]e me interesa sumam[en]t i q[u]e, per lo mateix, dech prométrer-me de la bondad i bon afecte de v[ostra] m[ercè] i del Ramon M[ari]a, de qui desitjo valer-me per lo asumto reservat q[u]e vas a comunicar-li, per lo tant, q[u]e prenga ell també esta per pròpia. Antes de pasar a demanar ab individuació las fincas compresas en lo vincle consabut, me convé una nota exacta de la individuació de ditas fincas o pesas de terra q[u]e possehïa nostra besàvia en Castellserà, dels jornals de cada una de aquellas i de las partidas de terme i afrontacions &c. Jo pasaria imediatam[en]t a Castellserà i ja hu hauria verificat, sinó perq[u]è no convé q[u]e per ara me dexe véurer allí, ni q[u]e sàpia q[u]e és cosa mia lo q[u]e solicito, ni tampoch la solicitud, sinó péndrer la nota ab algún pretext. Per lo tant, tinch de meréixer lo favor q[u]e lo Ramon M[ari]a prenga lo treball de pasar a aquell pobble i q[u]e prenga allí la citada nota, la qual podrà tràurer-se dels llibres de catastro, los quals podrà demanar ab algún pretext, com per exemple, per averiguar si algún dels seus havian posehït en aquell lloch certas terras o com a v[ostra] m[ercè] millor li aparega i és regular, se li franquejaran majorm[en]t si v[ostra] m[ercè] conegués allí algú o si en eixa hi ha algú q[u]e tinga allí coneguts &c. Lo Ramon M[ari]a podrà llogar-se cavalcadura i moso i fer-se lo gasto, q[u]e jo hu pagaré com correspon, però la cosa ha de ser enteram[en]t reservada, de manera q[u]e no se entenga lo fi ni lo subjecte q[u]e hu solicita, pues pot mol bé colorar-se de altre modo.

Jo sé q[u]e en Castellserà hi ha un llibre de catastro del añ 1716 i altre copiat del mateix del añ 1741. En estos llibres se ha de trobar indefectibblement (segons apar) la heretat i, per consegüent, la enumeració de fincas q[u]e possehïa allí nostre besàvia, Maria Cercós i Novell, muller de J[ose]ph Cercós i Domènech, filla de Sebastià Novell i Pobilla dels béns de est. Dita Maria Cercós morí en juriol de 1724, per consegüent, se deu mirar en dit añ o en los anteriors. També podria mirar-se, si hi ha algún llibre de catastro més antich, lo q[u]e possehïa en Castellserà lo citat Sebastià Novell, son pare, en 1669 o en los añs anteriors, o bé lo q[u]e posehïa Pere Joan Novell, pare del exp[resa]t Sebastià en 1655 o en los añs anteriors i, sobretot, las fincas q[u]e possehïa lo r[verenen]t Salvador Novell, rector que fou de Castellserà en lo añ 1713 o en los anteriors i, quant no, en los posteriors fins al añ 1720. De est i de la citada besàvia és de qui més me interesa (encara·q[u]e seria útil i molt del cas tenir-hu també del seu pare Sebastià) per cotejar dita nota ab las q[u]e jo trobo en casa, pues tant si havíam de arribar a plet com si nos componem, com confio, necesito de estas notícias exactas per poder convèncer als hereus &c.

La nota sobretot ha de reunir la major individuació i exactitut. Si no se trobàs en los llibres de catastro baix lo nom de Maria Cercós, com és regular, se trobarà segurament baix lo nom de Maria Novell, q[u]e, com dich, fou pubilla de dita casa de Novell. La demanda de mirar los llibres de catastro pot fer-se del millor modo q[u]e se judique perq[u]è no se fàcian allí dificultosos en franquejar-los per un rato allí mateix i, quant de ningún modo hu permetesen (lo q[u]e no apar regular), podria fer-se mirar per ells mateixos i péndrer de est modo dita nota. Los hereus &c. antes de tractar del asunto, se informaran, ab això res se ha fet per ara per # #lantar i, perq[u]è jo puga passar avant e instar lo q[u]e tan sumam[en]t me interesa, necesito quant antes de dita nota. Si v[ostra] m[ercè] me poden servir, com espero, li estimaré me escrigan dos ratllas lo divendres pròxim. Tot assó q[u]e escrich hu tindran v[ostres] m[ercè]s enteram[en]t reservat, pues aixís comvé. Dispòsia v[ostra] m[ercè] sens reserva de est, son aff[ec]te s[ervido[r i par[en]t,

Joaq[ui]m M[ari]a

P.D. Lo llibre de 1741 és copiat del de 1716, poden mirar-se los dits i, quant no se trobàs lo de 1716, podria mirar-se lo de 1741, q[u]e és copiat de aquell.