Fitxa de la carta

Cerv[er]a, 19 de janer de [1]810.

Dueño i s[eny]or d[o]n Ramon, trobo q[u]e las pesas de terra contingudas en las dos còpias del Ramon Maria corresponen bastan ab las pesas de terra q[u]e se individuan en lo inventari, bé q[u]e hi ha variacions en las afrontacions, però això no és de estrañar. Un asumpto tan interesant i de tant pes, com és lo consabut, me obliga a molestar altra vegada a v[ostra] m[ercè] i al Ramon Maria, q[u]e complí tan bé i ab tanta promtitut lo encàrrech anterior. Me faltan las notícias q[u]e contenen las notas q[u]e embio copiadas de dit inventari, me falta lo tenir las dos còpias q[u]e me remeteren i las q[u]e a més solicito en paper del sello correspon[en]t i de modo q[u]e pugan fer fe en judici en cas de ser necesari. Antes de pasar a la demanda individual de ditas fincas, me apar molt del cas tenir a punt la justificació, a més de q[u]e los perills nos amenasan de una invasió de enemichs (Déu no hu permètia[)] me obligan a solicitar ab promtitut lo q[u]e ara tenim a la mà i después, tal vegada, no podríam lograr i quin dolor seria si havíam de subcumbir o sufrir perjudici per faltar-nos lo q[u]e ara podem conseguir? Lo q[u]e suplico se deu enténdrer permetent-hu la estació del temps, pues seria una súplica impertinent per tots termes si pretengués q[u]e lo Ramon M[ari]a pasàs a practicar ab mal temps las expresadas diligèncias. Estich molt distant de demanar sinó, no havent-hi perill de valer-ne menos la salud i de péndrer alguna desgràcia.

Crech q[u]e las pesas de terra q[u]e se individuan en la nota q[u]e acompaño foren de Maria Cercós i, tal vegada, dels citats Pere Joan i Sebastià Novell, avi i pare respective. En est cas, interesan las notas o còpias autènticas i separadas dels citats subjectes e individuals, tot lo q[u]e se puga, particularment de Maria, pubilla &c. però, si alguna o algunas de ditas pesas de terra fossen del r[everen]t Salvador Novell, en quant a aquestas, bastaria una nota simple q[u]e serviria per mon govern i per separar-las de las demés q[u]e van compresas en lo vincle. Ja li vas escriurer, i repetesch de nou a v[ostra] m[ercè], q[u]e tot lo gasto se oferesca de cabalcadura, mozo &c. hu pagaré jo, com és molt just i corresponent. Si ha de pasar notari a Castellserà, pot v[ostra] m[ercè] escullir lo qui millor li aparega, ahorrant ab aquest lo possible.

Lo pretext ab q[u]e se demanaren las notícias en Castellserà fou excelent i verdader, pues se està debent un dot (esto és lo patrimoni de Maria Cercós &c.) i, per esto, interesa saber lo q[u]e lo Ramon M[ari]a demanà al batlle i regidor. Del mateix pretext, pot valer-se ab lo s[enyo]r rector perq[u]è li franquesi los papers de la rectoria, q[u]e no dupto hu farà luego, pues hu feu quant jo vas pasar allí. Me apar al present millor no parlar de mi ni insinuar res de nostre objecte, pues, ab lo consabut pretext de q[u]e se valgué lo Ramon M[ari]a, tot pot lograr-se. En Castellserà, podrà informar-se de si se conservan ditas fincas o algunas (pues entench q[u]e Gomar ne alienà o permutà moltas) si se conserva la casa, hort, era, farraginal &c. Perdònia tanta molèstia a q[u]e me obliga la necesitat i mània sens reserva a est, son af[ect]e s[ervido]r i p[aren]t, q[u]e se repeteix de v[ostra] m[ercè]

Joaq[ui]m M[ari]a

Tot va reservat. Antes de pasar notari (en cas necesari), als pobles de la nota, deuen mirar-se los llibres per no exposar-nos a q[u]e fos inútil lo anar-hi, bé q[u]e no és regular.