Fitxa de la carta

Gerri, 18 de maig de [1]811.

Dueño i s[eny]or d[o]n Ramon, com en estos dias no havem tingut curreu a causa del siti de Tarragona i com, per altre part, me interesa en extrem lo q[u]e li demanaba en la mia última, torno a repetir carta no esperan la contextació. És pues lo cas q[u]e me interesa sumament una nota o còpia individual dels béns raices o fincas i casa possehïa en la vila de Agram[un]t lo r[everen]t Onofré Cercós, p[re]b[e]re i benef[icia]t de la comunitat de dita vila. Esta còpia deu ser de lo q[u]e possehïa dit s[eny]or en lo any 1630 i, si pot ser de algun añ posterior, millor, però, si·no és dable, q[u]e sia de dit añ 30 i, si·no, dels añs anteriors. Esta còpia me convé en extrem. Pot tràurer-se dels llibres o llibre de catastro o estimas de aquell temps. Ha de venir ab individuació de jornals, partidas i afrontacions de cada pessa de terra, en una paraula: del mateix modo q[u]e vingueren en janer del any passat las de Maria Cercós i Novell i de son avi, Pere Joan Novell. Per això, desitjo sumam[en]t, com li suplicaba ab las majors veras ab la mia última i torno ara a suplicar-li de nou, me dispensassen v[ostres] m[ercè]s lo singular favor de q[u]e lo Ramon Maria tingués la bondat de passar [a] Agramunt i de tràurer ell mateix dita nota, com hu feu en Castellserà, la qual ha de ser del tot fiel i embiar-me-la v[ostra] m[ercè] per lo curreu, assegurant la carta en cas no quedar-se en eixa còpia per temor de algún extravís. No sols necesito dita nota o còpia per lo tocant a·la casa i fincas q[u]e possehïa dit r[everen]t Onofre, comunitari de Agramunt, sinó també de la casa i fincas q[u]e possehïa d[oñ]a Maria Cerco Gomar i Cercós en lo any 1759 o en los següents, o bé en los anteriors, qual nota ha de tràurer-se ab las mateixas individuacions q[u]e la del r[everen]t Onofré.

Deu notar-se q[u]e, en Agram[un]t, hi havia altre Onofré Cercós m[ajo]r y d[octor]r en lleis i nebot del citat Onofré comunitari, lo q[u]e advertesch perq[u]e no se confonga lo un ab lo altre, pues lo nebot (q[u]e morí en 1643) viuria molts anys junt ab son oncle, q[u]e lo deixà hereu. No vull ni necesito nota dels béns del nebot, sinó solam[en]t de son oncle, lo r[everen]t Onofré comunitari i dels béns q[u]e posehïa en Agramunt la citada d[oñ]a Maria Gomar, la qual era pubilla Cercós i de Cercós pot ser q[u]e vaja continuada en los llibres de catastros o estimas baix lo nom de Cercós. Ab això, deu mirar-se un i altre apellido i véurer lo llibre corresponent al añ 1759 als següents o algún dels anteriors.

Perdònia tanta molèstia q[u]e, crega, no la donaria si·no per lo molt me interesan estas dilig[ència]s. Si lo Ramon Maria se digna passar allí, ab un o dos días podria practicar-se tot. Ara és molt bona ocasió, encara en lo cas de haver escondit algun llibre, podria lograr-se tràurer-lo i veurer-lo, bé q[u]e dupto q[u]e en Agram[un]t los tinga lo comú escondits. En fi, fàcia v[ostra] m[ercè] ab tota activitat las dilig[èncie]s i com faria en cosa pròpia en asumto sumam[en]t interesant, pues li quedarà agrahït i regonegut com pot pensar est, son aff[ect]e serv[ido]r i par[en]t, q[u]e se repetix de v[ostra] m[ercè],

Joaquim M[ari]a Moxó

PD: Estimaré dissimúlian q[u]e estas diligèncias sian cosa nostra. Si lo de d[oñ]a Maria pot trobar-se de algun añ posterior al de 1759, o per lo menos a algún dels imediats a aquell, encara·q[u]e fos anterior, serà millor. Aixís com lo del r[everen]t Onofré als añs posteriors al de 1630 o bé 1631, tant posterior com puga ser.