Olot, 11 juny de 1832
Querida y amada Mundeta: per las mans del Ayats bas rebrer una carta y me la portà a las 9 horas de la nit. Al veurer-te als teus pesars y penas que pasabas la bas cremar, però te responch ab las dos últimas, que és veritat que jo te vas preferí a casa, però quant tú venias a honrar-me a casa meva, sentint-[t]a del modo que tú te exclamas que algun dia seria precís de haber-te’n de anar a la força que no lo podias aguantar y nosaltres, se’n aixís, te diguerem per moltas vegadas que sempre y quant vingues, aqueix Lansa que no quedàs de vanir, que si la porta era tancada se li obriria, però aqueix cas no ha vingut. Tú te n’ets hanada, que ningú de casa tua ni de Olot no pensaban que no tornasses a la casa de ton germà. En fin, jo pendré la receta que tu me dius que me tranquilisi.
Expresions a tots los que tu has enseñat la carta y que los ý ensèñias aquexa, que tal volta faran altre modo de pensar. La germana y la Bel te retornan las exprecions y tu mana y disposa de s[a] s[egura] s[ervidora]
Isabel Serrat Calvó y Oliveras
