Bar[celo]na, 26 mayo de 1832
Mol s[enyo]r meu: rebí la sua del 11 y veig muda v[ostè] lo literal dels capítols dient q[u]e diuen (q[u]e se pagarà lo dot luego de entrar en el gose dels bens de casa Morató) y no són eixas las formals paraulas sinó las q[u]e ab ralleta copio: y las restants tres mil sinch-centas lliuras al entrar dit s[enyo]r donador en la posseció dels bens de Morató a q[u]e ha succehit lo q[u]e promet servar y cumplir sens la menor dilació ni escusa. Estas són las literans paraulas y ja veu q[u]e prometé pagar-ho sens la menor dilació ni escusa y v[ostè] cada vegada ne vusca de novas y component-s’u del modo q[u]e millor li apar, faltant al sagrat juram[en]t q[u]e feu en poder del not[ari]. V[ostè] consulti-s’u y no crech ni hàgia home q[u]e tinga un petit coneixement de lleys, quant menos ser advocat, q[u]e li díguia q[u]e v[ostè] no falta a lo promès. De respiro veu bé q[u]e ne ha tingut y v[ostè] sap las nostras ofertas per no precipitar-lo, però com això no és cosa mia, sinó de la sua germana, ni puch dir q[u]e li dono lo q[u]e v[ostè] vol quitar-li del interès des·de la mort de la s[enyo]ra tia (q[ue] e[n] p[au] d[escansi]) a lo q[u]e no pretench fer gestió, però sí en la àpoca salvaré lo q[u]e se dèxia de pagar de dit interès y a sa conciència ho remeto, p[ue]s no vull qüestions q[u]e no me donarian sinó disgustos, per lo q[u]e pot disposar la entrega. Y sens més dispòsia q[u]e queda de v[ostè],
M[iquel] M[artín] A[sprer]
