Mi a[mig]o y d[ueñ]o: vistas las cartas que ha rebut, me he determinat partir a hont tindré q[u]e sufrir. La mia desditxa fou haber-me fiat de la Rafela per la permanència en eixa y pis. No repàrian en entragar a la Rafela lo càlis y demés de plata, a excepció de la marcelina, q[u]e ya ho diguí a d[oñ]a Rosa, que li regalaba porquè tanbé la Dolores hi pagui suia. Estich molt trist, fins a la mort cercana.
La aucència olvida, però ab bones firas, q[u]e yo no podré olvidar los bons custats de v[ostra] m[ercè], per_què són molt despaproporcionats dels q[u]e me tenen ventrells. En quan_sevolt parmànian de son apacionat amich agrehit, s[on] s[egur] s[ervidor],
Benito Ràfols
P.D.: Saludo a la germana d[oñ]a Rosa, Miquelas, d[on]es y d[o]ns, etc. etc. etc.
