Manresa, 4 jané 1849
Mon s[enyo]r meu del meu major gust y aprecio: rebuda la carta de v[ostra] m[erc]è y jo no li abia donat conaxamen[t], però ja pot conpensà la mia tribulació. Jo de perdrer-nos padria que era lo que més estimaba al món, pues que Déu o a permès, però me consolo que tots em·de·fe[r] lo mateix q[u]e ell y al cel des_cància la sua ànima. Amén.
Lo últim dia de l’añ, a·las onse horas y mitja del mixdia, se·[a]nà lo s[enyo]r al sel, una mort mol dolse. Morí <morí> de natural_men de maduresa y joia. Recolliré los brebiaris com me diu.
Y jo boldrí que v[ostra] m[erc]è o·fes sabé a·la família, perquè los y·e escrit dos cartas y no·y·e sebut res de ells y ella. Escrigué la Fresquita donan-les las bonas festas y que escriguès a·doña Manuela com jo o·bas fer y no me an·tornat resposta. En·fin, a·nostra vista ja nos anronarem. Tantas esprecions a d[o]na Rosa y a d[o]na Doloras y demès de son agrado, qui le adora y s[a] m[à] b[esa],
Maurici Mariol
[Nota]: En 8 janer 1849 he fet y donat recibo de los cuatre breviaris a Maurici Mariol.
