S[an]t Joan las Abadessas, 16 d[iciem]bre de 1815
Mi querido Jaime: ahir rebí la tua molt apreciada y ahir mateix no vas tocar antífonas, sino q[u]e ab la s[enyo]ra d[o]na Rita cantàrem los dos psalms enters. Parlàrem llàrgam[en]t del assumpto y la cosa presenta bon semblant. Ella me feu vàrias reflexions molt christianas. Digué q[u]e volia consultar-ho ab Déu, no sols per lo acert de ella, sino y, més principalm[en]t, per la puvilla, ja perq[u]e és tant criatura, ja també perq[u]e es tant innocent q[u]e res sap de aqueixas cosas. Jo extraño q[u]e res me digas de si agradà o no la puvilla al Ignasi, pues d[o]na Rita no sols desitja q[u]e sia a satisfacció dels vells, sinó també dels joves per los inconvenients q[u]e tu sabs se’n poden seguir. Ja penso sabràs en q[u]e consistí lo sarau tocant lo piano lo organista. D[o]na Rita tingué especial satisfacció de veurer en sa casa al Ignasi y a mi me apar q[u]e des·de q[u]e ballaren los dos jovenets ha conservat la puvilla alguna idea placentera. És quant puch dir-te sobre lo particular.
Disposa sens reserva de ton amich y cord[ial] s[ervidor].
Joan Vila, r[ecto]r.
R[ector] Jaume Mir
