S[an]t Joan las Abadessas, 2 janer de 1815
Mi querido Jaime: he rebut la tua apreciadíssima, la q[u]e esperaba ab vivas ànsias. Lo motiu de no escriurer-te era perq[u]è aguardava la resolució o carta del Ignasi, de la q[u]e confiava també avuy d[o]na Rita. Esta s[enyo]ra ha llegit ab summo contento la tua y retorna las mateixas exp[ression]s y desitja iguals felicitats al d[o]n J[ose]ph y al Ignasi. Segons lo q[u]e me escriurà de la última resolució, te escriuré per lo d[o]n J[ose]ph lo com y què. A la puvilla no li havem insinuat encara, encara q[u]e veu las conferèncias secretas q[u]e tenim los dos y, a més de això, las suas amigas de casa lo curissó li han fet ja alguna bulla. Des·de q[u]e lo Ignasi vingué en esta y ballà ab ella d[o]na Rita me ha dit q[u]e voldria q[u]e lo Ignasi enrahonàs algunas vegadas ab la puvilla, perq[u]è de aquest modo se coneixeria si hi ha inclinació en los dos, a lo q[u]e jo he respost q[u]e això era molt fàcil y q[u]e jo ho procuraria. En fi, per lo correu vinent lo explicaré tot. Això es lo q[u]e per lo p[rese]nt pots explicar al d[octo]r J[ose]ph, a qui saludo ab tot af[ect]e y tu disposa sens reserva de ton amich.
Joan Vila, r[ecto]r.
D[on] Jaime Mir, p[res]b[íte]ro.
