Manresa y satembre a 21 de 1766
Molt s[enyo]r meu: sento summament lo aver de scriurer a v[ostra] m[ercè] tenín per asumto a son fill Miquel, pues no puch dexar de ocasionar a v[ostra] m[ercè] est disgust, per·a no per_metra ne tínguia altre de major, lo que me dona atraviment de pendrer-me la libertat de scriurer a v[ostra] m[ercè] que son fill Miquel pesà per esta lo mes de maio y me digué li buscàs 200 lliuras, que li con_venian promtamen, las que tornaria al mes de jun a·la tornada de Holot y, acompenyant-o jo a·ca de un capellà las y dexà, com consta de un vale que està en poder de dit capellà, aont promet satisfer lo dia 21 de jun, però com est ja aje pasat y ell no a·tornat resposta a·las cartas que jo li scrit, vol dit capellà convenir-lo en judici en Bar[celo]na per tenir son fill en dita ciutat casa llogada, però jo li e·demanat no mogués res fins aver escrit a v[ostra] m[ercè] si se volia dignar donar-las per·a judicar menos sensible que convenir a son fill en judici, lo que també sabria mal.
Rabré particular favor de v[ostra] m[ercè] si se digna tornar-me resposta de la resolució aurà presa, pues dit capellà los a menester lo més entran[t] per aver de donar comta de la procura té de la iglésia y desitjaria jo també que’ls tingués antes de anar-me’n a Cervera. És, però, al cansar de v[ostra] m[ercè] lo remetrem las 200 lliuras per·a donar a dit capellà, qui també me entregarà lo vale per·a remetrer a v[ostra] m[ercè], lo que serà ocasi[ó] de enyadir-sa una nova obligasió a·las moltas atencions que rep respecte de la amistat # de v[ostra] m[ercè] ## sua cosa y prinsipalment a v[ostra] m[ercè], a·qui me # # per a poder jo lograr moltas ocasions de servir a v[ostra] m[ercè] en tot lo que se dígnia manar-me,
Bes las mà a v[ostra] m[ercè], son més afectus servidor
Jasinto Argullol
