Al d[octo]r Pere Santaló y de Andreu / Olot
Bar[celo]na, a 5 de decembre de 1797
Molt s[eny]or meu: sin ninguna de sus estimadas p[e]r contestar sirve la present p[e]r dir-los com ajunt li acompaño una carta y nota q[u]e me ha enviat la s[enyo]ra pobilla, sa naboda, ab la que veurà q[u]e pretent fàcia àpoca per vint mil lliuras. Diu ha entrat son marit en sa casa y, com a·mi no me consta ab semblants raons y no en buy posar ab cap escrúpul, q[u]e no me en·buy anar el diable p[e]r ningú, hy pensat remeti-li la matexa carta a·fi de q[u]e v[ostra] m[ercè] dònia son parer, q[u]e jo sempre estich pronta a fer àpuca a·la s[enyo]ra pobilla conforme tinch rebut tota las partidas tenia dexada a son pare (d[octo]r Bonaventura Santaló, q[u]e glòria siga) sense aber-li contat un xavo de interés, aun_q[u]e el difunt sempre me estaba dient q[u]e no perderia res ab ell, però jo sempre quedo content y molt gustós de aver-lo servit y desitjeria seguí al mateix modo si res se los ofreix a tota exa casa, asent asunto q[u]e se puga fer sens perjudicar-me la conciència y axís estimaré de v[ostra] m[ercè] al milló modo q[u]e v[ostra] m[ercè] conega díguia a·la s[enyo]ra pobilla, a qui escrit abuy p[e]r altres frioleras, me demana sense tocar-li res de lo q[u]e escrit a v[ostra] m[ercè] a fi de q[u]e v[ostra] m[ercè] me derisetqua a lo q[u]e dech fer en dit particular. Quedant sempre de v[ostra] m[ercè] q[u]e prego a Déu li gu[ard]e la vida m[olt]s a[ny]s.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè] s[on] s[egur] s[ervid]o[r].
Pere Sala
