Estimada germana: desitjo que, en compañía de la mara, estigas reparada de ta salud. Nosaltres a Déu grà[cie]s estam bons per serbir-bos. Solament jo estic encara ab ma fluxió de pit causada de mon treball, de que espero exir lo mes de setembre y pendren algun remey q[u]e crech aprofitara si no tracto los papers per algun temps.
Acaba de arribar-me lo ordre per anar destinat a València com lo demaní, pues per lo present no me conbé pasar tant prest a la [sic] catalana encara que me auria estat de més gust, però Déu boldrá que vejam est desitx cumplert si·ns conbé.
Nos abem retirat de Pinos a esta per lo molt calor que allà se experimenta y, desde que habem arribat, la Manuela y la noya procuran a desquita[r]-se de la soledat que han tingut. No paran de disfrutar los favors que a porfia nos oferexan estos naturals del país, y ab la esperansa de nostra marxa a València estan alegres y contentas.
Miquel Duran me escrigué de Barcelona las istorias de e[i]x poble que mai pot tenir quietud per los genis de nostres patrísios.
Nostra marcha me incomoda pues me es precís pagar lo transport del equipatge a 24 rals per arroba y axí anam a vendrer tot lo que no sia més presís, per reduir-nos, pero se pert la maitat de lo que costa y axí nam en detràs en lloc de adelantar.
Dibertex-te en espolsar mos llibres y papers perquè no se àrnian.
Me alegraré que la cullita del vi y oli píntia vé. La del blat penso que no deu ser molt bona segons avisaren.
Procura a cuidar la mara. Saludo a Sarafina y abraso las dos. Memòrias als demés y las pendreu de Manuela y la noya que, que a dit escriuria a la tarda y no sé si cumplirà per causa de las visitas.
Procura per ta salut y cuidar-te mentres prego a Deu te g[uard]e m[olt]s a[ny]s.
Ton germà que més te estima,
Escofet.
Granada a 8 de Agost 1767
Ana Escofet
