Querida germana: d[ony]a Manuela no a pogut quedar ab terciana sinó que cada diá té febre matí y tarda y, durant asò molts dias, me té ab gran cuidado. Se quexa molt del bentre y encara que li donan remeis per la mara no se troba alibiada. Encomanau tot a Déu y a nostra patrona que si conbé la cúria.
Lo temps se pasa y betx que no podré anar aquí y me conbenia molt.
Digas a la mare que lo rector de Vilamaculum està empeñat a fer entrar per masober al que està a la eretat de compta de Perelada. Diu que és bon pagès y de bastans cabals.
Jo li escric que·u míria bé y si conbé que li dònia la paraula. Ell me diu que obserbarà tots los pactes q[u]e jo he enbiats y ja fem bon negosi. Digas a la mara que he donat ordre per arrendar la closa del rech y me·n donan set lliuras y deu sous per vesana cada any. Digas-li tanbé que dels diners que ara cobrarà lo rector per nosaltres li donarà las sent lliuras per la Serafina.
Fes-ma fer molts parells de mitjas perquè ne estich pobra. Saludo a tots y prego a Déu te g[uard]e m[olt]s a[ny]s.
Bar[celo]na y Gener a 1 de 1757.
Ton germà que te estima de cor,
Escofet.
