Querida germana: rebí ta estimada y selebro que la indisposició de la mare y tua no aja estat cosa de cuidado y que estigau remediadas. La Manuela, a Déu gràcias, prosegex a llebar-se dos oras cada dia o més y va cobrant forsa, pues ja camina sola.
Vos donam las gràcias de lo que abeu suplicat a nostra patrona y esperam que continuàseu.
Vegis de fer la diligència per trobar una miñona que bulga venir a serbir a esta, pues si la Francisca no muda, ara que serem a casa nostra, serà precís despatxar-la, perq[u]è ja sap més de lo que és menester.
Veuré de enbiar las botas per la garnatxa y tu procura a fer la probisió per enbiar-la a Rosas, a·fi de·que per la primera ocasió ho pugam tenir, pues nos mudarem luego que d[ony]a Manuela isca de casa.
Vetx lo que me·dius de aber benut catorse botas de oli a diset rals de plata y mitx lo mallal. Ma apar molt vé y, si va a dibuit, veneu-lo tot. Si conpreneu que no a de pujar més.
Me alegro que lo porch aja estat bo y a gust, de·que dono las gràcias al s[enyo]r rector.
Te encomano que fasau fer traballar al olibà nou ara que fa bon temps.
De lo que dius que en lo blat que envia la masobera no·ý abia sino onse quarteras, ja ó prebinch al s[enyo]r rector, però jo te pregunto me digas si ab lo que abeu pres ne tindreu prou fins a la cullita.
Los dinés del oli res[er]bau-los perquè se auran menester tal begada tots plegats.
La Manuela diu que tu abias promés puntas per la noya y que ara las aurà de comprar y, axí, enbian si·[e]n tens dintre una carta, q[u]e pugan servir per colls y manxetas.
Saludo a tots y prego a Déu bos g[uard]e m[olt]s a[ny]s.
Bar[celo]na y febrer 30 de 1757.
Ton germà que·t’es[tima],
Escofet
