Fitxa de la carta

Caríssim oncle y molt s[enyo]r meu: consultada de nou la depend[ènci]a al subgecte molt s[an]t y docte per la justa, acertada y inmutable resolució que v[ostra] m[ercè] me demana, avent-ce especulat ab la més christiana ingenuïtat la subgecta matèria, se ha deduït y conclós lo següent de comuni concensu.

Y començant la sèrie en lo die de ma collocació (omitits los deplorables pròdichs excessos que an deperit antes de ella lo valor de un pingüe patrimoni), mirats los lances de la fortuna, lo temps contrari y lo grave de las obligacions naturals y precisas, me miro impressas com a viva inmatge de mi las davídicas consonancias del psalm 37 ibi: Miser factus sum et curvatas sum usque in finem, tota die contristatus ingrediebar, quoriam lumbi mei impleti sunt illusionibus et non est vanitas in carne mea, afflictus sum et humiliatus stam nimis, pues en lo chaos confús de mon orígen no’s troban sino orrors de naturaleza y errors que no disculpa la ignorància, quedant-me sols lo consuelo que altre delicte no pot acumular-ce’m que aver estat en la tasurnitat contemplativa, delinqüent de naturaleza per ocultar al públich la major tirania.

Estas sòlidas veritats se experimentan ab los procehiments del pare y se an vist palpables a nostra junta quant en lo any 1727 de nostre matrimonis (olvidats los errors passats) se resolgué desvanèxer lo mal crèdit ab que estava lo pare (com lo manifestavan las freqüents execucions que tingué en sa casa, lo temps si mantingué nostra família a costas en un tot de la substància de esta casa) determinant de transladar-nos en est domicili, perquè quedant desambarasats los productos de casa Burguès (ab la concòrdia de 4.500 ll[iures] que en dit temps se efectuà a favor nostre sobre la causa de Farnés) se redemissen los deutes que importavan en un tot 9.000 ll[iures]. Ja no sé aquietà lo ànimo del pare ab una tant saludable resolució, sino que tropessant a sas promesas (que constan ab un feix de sos escrits) intentà intempestivament y ab medis tan aspres que fan plorar de pensar-los, que se li pagassen in pecunia las 5.000 ll[iures] del dot de la pubilla y las 3.000 ll[iures] del dot de la sogra, furor que sols pogué mitigar-li la mia paciència, cedint-li que disposàs llanças o fes lo que volgués de las 500 ll[iures] quedavan de las 4.000 ll[iures] en lo ajust de Farnés, procurant també apaciguar las justas quexas dels conductors de esta casa (que a_les_horas eran molts) per lo onus[1] de sustentar nostra família extra pactum capitulationis, posant-los en concideració que·[e]l pare liquidaria sa izienda y que tot cediria a favor de la família de esta casa y, no obstant que en axò tinguí grans topes per la justa pretenció tenian de que·[e]s donàs algún subsidi de la isienda de casa Burguès per la manutenció de la família, mirant que los fruyts de Burguès no podian bastar per suportar lo onus de nostra família ab la mala conducta del pare que·[e]ns feya evident en totas maneras. Procurí sempre a desvanèxer pretencions de esta casa, perquè se aguantàs saltim[2] fins que·[e]ls pobres minyons fossen acomodats, lo que logrí navegant sempre contra vent, pues may en dit temps foren los procehiments del pare, de marit ni de pare, sino de instrument de la ruhïna de tots, ab eminents perills de ma total ruhïna.

No li apar a v[ostra] m[ercè] si ha arribat a no poder més ma paciència per conciderar-me era fill? Quant vehent clàrament que·[e]l pare no tingué ja de principis de nostre matrimoni avers per alimentar-nos, exposo ma fortuna a la contingència de dexar-me desnú, albitrant de que·[e]ns costejàs esta casa los aliments, podent després radicar-los en crèdit d[it]a casa Burguès y, per conceqüent, contra de mi y tirar-me per portas? Lo que podia lo pare ben atacar si fos pare, pues aurian pres los acrehadors tots la dita de las s[enyo]ras si ell de principi los agués donat la acció de quitar, però com manifestà sos bastos intents demanant alló que no’s nececitava per res més que per gastar dispòticament en perjudici y total destrucció de esta casa, me posa a mi (per defensar-lo) a pique de perdrem y a tots en un mar de tribulacions, y axò es clarícim, perquè del promés en dot se aurian satisfet los acrehadors y dels fruyts de casa Burguès se podia viurer si ell no so agués malgastat tot com feu de·manera que estavan ja gastats los fruyts de un any per altre. Tot axò obrí jo ab la errada esperança que·[e]l pare mudaria de medi y se faria càrrech de sa obligació y tot me ha succehit al revés, quedant-me pitjor que antes, en los quinse anys de fruyts que ha fet lo pare, gastats a sa dispòtiques, sens aver-nos en res subsidiats ni aprofitat en cosa, avent-ce per causa de nostras contemplacions gstat allò que en ninguna manera és seu ni podia gastar-ce en conciència, agravant per culpa de nostre callament més y més la izienda, llançant-nos a rodar a tots, abandonant lo gran nom de nostres passats, postrant nostre sanch, volent-ho acabar tot, y a mi in capite y a ma prosapia, del que excuso exemplars quant sen[t] a tots tant notiris. Y esta es estada la primera tripulació de nostre junta, resolent que en conciència no podem condecendir que·[e]l pare tinga veu activa en la administració de nostres bens, ans bé que devem fer lo esfors pocible per privar-li tota acció, pues se’n va a la perdició a carrera feta y que no podem ajustar-nos en cap manera a las pretencions que porta de buscar diners ni per carretó ni per altres cosas, quant ja sobra la penció al curt patrimoni que·[e]ns ha dexat son mal obrar, alcançant com alcança 285 ll[iures] cada any, per la qual no son bastants los fruyts del Empordà en cap manera uns anys ab altres ni encara·que si ajústian los de Bascanó, y axò no té dubte.

La segona y més rellevant circunstància és lo molt mal se aporta lo pare ab tots, vivint no com a bon pare de famílias, sinó y ans bé (per causa y presumció de son maneig) ab escàndol y nota ab sas ausèncias de tot lo món, y quant està ab nosaltres ab tropell de tots, fent més aprecio de un vil criat que li sufrirà qualcevol mal modo que de tots nosaltres junts, lo que no és més tollerable ni’s pot sufrir un punt més, del que resulta no poder-ce donar crèdit al menor de sos propòsits, pues no miran en altre cosa que en mantenir sas màxsimas, Si no pot de una manera procura que sia de altre y axý ho ensenya la experiència, ab admiració de tot lo món que estàn clamant-nos que·[e]l ataquem y axís se resol y sens aconsella devem fer-o en conciència, pues és cert no són altre cosa sas preposicions que desvaneos de rahó y no tiran en altre cosa que llençar-nos a perdrer. Per fin si fins ara podia impedir-nos lo què·dir del món, ara estam a termes que no pot embarassar-nos, quant a dos dits de casa nos fa una ausència de dos mesos sens causa ni motiu lo menor, y és cert durarian sos deliris tant quant se presumiria té llibertat y, per axò, se’ns aconsella ne iscam de una vegada, com axís ho resolem, sens intenció de mudar de pensament, pués és més de rahó que tots viscan, que no que per perdre’s ell miserablament tingam de patir-o tots y per fi no podem cedir lo que de dret no’s tocha per complaurer un home que no usa de rahó.

Los medis que per axò se discòrran són diferents y, entre altres, que oppòsia la pubilla de sos drets, demanant los aliments atrassats, o bé que·[é]s demànian los aliments corrents, però sobre tots, atesa sa prodigalitat que·[e]s demània li sian acignats tudors o administradors. Jo estimaré a v[ostra] m[ercè] me done son sentir, no dubtant que fent-ce càrrech de mos treballs, en lance tant apretat, me mirarà ab ulls de misericòrdia, ajudant-me en lo pocible en concideració de ma innocència y que estich precisat a obrar tant per salvar-me la conciència com per complaurer a la pubilla que està inconsolable y me fa tèmer al estat en que·[e]s troba que ja volia marxàs a Bar[celo]na per donar foch, y lo detinch per averce acontentat de esperar lo dictàmen de v[ostra] m[ercè]. La sogra se és desfeta que és llàstima, tot és treball per mi y no és just tingam de acabar-nos tots axís per sobras de contemplació y tollerància ab un home que no té remey.

Tots lo saludam ab finícimas memòrias, en particular la Fran[cis]ca y d[o]n Thomàs, que aprècia sas finas exprecions, y jo quedant a sa ob[ediènci]a, sup[lic]o a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s com desitjo, desta sa casa de S[an]t Martí Sescorts y janer als 9 de 1742.

B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè], son nebot y s[ervi]d[o]r qui de cor lo vol.

Narcís de Burguès y Coromines

 

Oncle y s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co de Camps y de Prats

 

[BITLLET][3]

Caríssim oncle y s[enyo]r: antes de hair vingué Tarrenchs enviat de Estanyol al pare, y com no abita ací, lo anà a trobar al Fugurull y, no obstant de aver-li dit passàs al retorn, no avem vist més tal home (ab axò pot compendrer com van las ideas del pare), per lo que me es precís escriurer per lo correu, prevenint a v[ostra] m[ercè] que si la semmana entrant no vehuen carta mia non admírian, perquè tal vegada me trobaré ocupat fora tota la semmana. Ab tot, estimaré a v[ostra] m[ercè] no dèxia de escriurer lo correu corresponent a est y donar-me son sentir en ordre com se ha de empendrer nostra resolució y, en lo entretant, espero lo desempenyo dels tossinos que pendrem sempre que·[e]ls aparega, qual me convé del modo tinch ponderat a v[ostra] m[ercè] ab mas antecedents.

Quedo sempre ab lo degut agrahiment de sas finesas, a la ob[ediènci]a de v[ostra] m[ercè] cuya vida sup[lic]o a N[ostre] S[enyo]r g[uar]de,

Sempre seu de cor, son nebot y s[ervi]d[o]r.

De Burguès.

[1] Paraula llatina que significa càrrega.

[2] Paraula llatina que significa almenys.

[3] El bitllet porta el sobreescrit següent: “en mà del il·l[ustr]e s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co de Camps, arciacha de la s[an]ta igl[ési]a de Gerona”.