Fitxa de la carta

Caríssim oncle y molt s[enyo]r meu: no me admira la admiració de v[ostra] m[ercè] de que pàssian ab temps nostres propòsits, no sabent los lances fatals que ha tingut esta sa casa contínuos en lo corrent any, dels que me precisa la ocasió confessar-li ab ingènua ponderació só[c] jo qui pr[incip]alment ne reporto los majors càrrechs, las desganas contínuas, las pèrduas ab tot gènero y especie de ganados cresendícima y, per concegüent, multiplicats los disgustos. Obras són totas de la mà del Altíssim y, com a tals, las agrahesch, las passo y concidero, faltant-me la deguda resignació y fervor en lo golfo de ma tíbia tarea. En tot sia alabada la disposició divina, que est mirabilis in oculis nostris. Ara, de nou, tenim la pubilla ab un fort despenyo y violent despenyo, atropelladícima y, sent de tant poch temps parida, no dexa de donar algun cuydado; y la Maria Josepha ab febra, lo que·[e]m deté de passar luego a conferir a v[ostra] m[ercè] personalment la idea del amich y s[enyo]r d[o]n Thomàs en la ocurrència del participar y progectar ajust, però no dexaré de substanciar-la a v[ostra] m[ercè] en lo entretant que·[e]m suspenen estos # accidents la gustosa de vista de v[ostra] m[ercè].

La principal era que tots los medis que se establirian per liquidar la isienda conduicen a privar lo pare y s[enyo]r de fer ausèncias # com ha fet tant notables y, per axò, ja may convingué dit s[enyo]r d[o]n Thomàs que·[e]s quedàs ab la casa o heretat xica de Estanyol, com proposa lo s[enyo]r r[ecto]r ximplament (qui fou ben perniciós en aquella ocasió per sa desmassiada bondat) ni ab altre cosa de isienda que ell tingués de manipular, però que gastant veus suas, y no altrament, se administràs corregués per qui corregués la # administració y, ab axò, se donàs al pare y s[enyo]r (vivint arí) allò que còmodament se pogués y tingués de menester. Ja supposo que sens més explicació (no obstant de ser eix lo basis de la rahó y de ser lo que·[e]s deuria fer) veurà v[ostra] m[ercè] pintada la repugnància tingué lo pare y s[enyo]r de admetrer tal partit, però no pot figurar-ce, recentit lo s[enyo]r d[o]n Thomàs de que no estigués a son ideat, anat-lo ell mateix anat a buscar ab la claredat y llibertat que # parla al pare, fent-li evidència de sos errors y de quant més muntava la rahó de nostras quexas, que no totas sas infundementadas pretencions.

Vehent que ab eix medi no podia reduir-lo li feu evidència de la justícia, avent precehit los estats del valor de la isienda que·[e]s para posaren en mà de dit s[enyo]r d[o]n Thomàs, lo un fet per lo pare y s[enyo]r y lo altre que jo formí, y ab ells li digués que lo que en rigor de lley devia fer-ce era que comptat lo valor annual del patrimoni a vuyt o nou centas lliuras, o en alló que fos (destreta la penció y la còngrua del Po) prenguessem cada un la part que·[e]ns tocava pro aliments exempli gratia #. Si quedavan 500 ll[iures], y eram deu de família, tocavan per quiscun 50 ll[iures] y, vehent-ce ja atacat y que lo bon rector ab la preposició que jo avia fet de antes de la intervenció del s[enyo]r d[o]n Thomàs del depòsit de las 150 ll[iures] cada any per pagar y quitar lo que prengué per difugi del demés, lo para y s[enyo]r, dient que si voliam passar per axò que bé, que altrament no convindria en altre cosa, y lo s[enyo]r d[o]n Thomàs li respongué que no era bon medi lo tal depòsit, ni per sos desahogos ni per nostra conveniència, respecte que ab 150 ll[iures] cada any, gastant-ce ell lo poch o lo molt quedàs en la isienda no se satisfarian los acrehadors, menos en virtud de un conveni que supposava molt difícil.

Més que ab axò no’s librava ell ni jo de la obligació dels aliments passats, p[rese]nts y futurs, pues la pubilla no convincria com no devia convenir-i, resultant-ne poch o ningún benefici a sos fills. Y, per últim, que no era de rahó que ell se gastàs lo que quedàs de la isienca sens costejar lo que de natural stímulo li toca, com són los aliments, y que qui portava la lliura no se li donàs algún equivalent segons las forças del patrimoni y, sobre axò, li carregà la mà, y axý se quedaren. Ab axò veurà v[ostra] m[ercè] lo fi i intenció de d[o]n Thomàs, qui es quedat vívament sentit del pare y s[enyo]r per no aver atès sos preliminars, avent-lo empenyat perquè mediàs. Jo salvo meliori, atesa la rahó que veig en esta sa casa, anelosa de que cecian las ausèncias del pare y s[enyo]r y que·[e]s pòsian en forma las cosas, só[c] de sentir que·[e]s tantègia noviter una composició resolutoria de totas qüestions p[rese]nts y futuras, que·[e]s pot fàcilment lograr seguint la matexa idea del pare y s[enyo]r, detreta la còngrua y la penció, annualment se depòsian per quitar y pagar las 150 ll[iures] (que es lo que aderí lo pare) y tot lo demés que·[e]s dividesca en dos parts, la una que siga del pare y la·[a]ltre que·[e]s dònia per los aliments, ab lo ben entès encara que si esta casa no·u nececita, la part que·[e]s donarà per aliments, se deposarà ab las 150 ll[iures] per quitar y pagar, y ab axò cessaran las pretencions que tant contra del pare, com cntra de mi, pot esta casa tenir per los aliments. Y per més estabilitat pot posar-ce (com se deu) que quant vinga lo cas de acomodar alguna minyona dega lo depòsit servir per la collocació de aquella, com y també, cessant la còngrua (lo que Déu no permètia de tants anys com li sup[lic]o concedesca a v[ostra] m[ercè] de vida), si las minyonas no estavan acomodadas dega servir per # ellas, y si ho eran per la liquidació dels bens. Y si estos estavan líquits, la mitat per lo pare y s[enyo]r y l[a]·altre part pro aliments y, en esta forma, podria fer-ce y firmar-ce un acte de concòrdia perpètuo y irrevocable, quedant ab axò tot aquietat y posat en forma. Y per est efecte passo a escriurer al pare y s[enyo]r del tenor que v[ostra] m[ercè] veurà ab la adjunta que, closa (si li apar bé), estimaré fassa posar en sa mà, agrahint tots com devem las novas exprecions que desitjam correspondrer-li, merexent los repetits preceptes de v[ostra] m[ercè] y oferint de passar aquí a donar-li un abràs si la cosa pren peu antes de executar la bolada en Bar[celo]na, del que no’s alegram tots, sent com supposam per son divertiment y per celebrar los nous # acenssos del querido Ramon, dels que tenim la complacència que pot pensar, donant a v[ostra] m[ercè] com a tant interessat la enorabona que·[e]ns prenem de tant singular gràcia, acegurant-li que las cartas que v[ostra] m[ercè] me diu no las he rebudas. No obstant penso escriurer-li est correu.

La diligència del amich Casas estimaré com a cosa pròpia que·[e]n mereix per moltas circunstàncias. Las s[enyo]ras de nou se repetexen a sos ordres, saludant-lo ab finas memòrias, com y la Fran[cis]ca y lo amich d[o]n Thomàs, ab qui avem parlat est matí de la fèria, y jo quedant com dech a sa eba, sup[lic]o a n[ostre] S[enyo]r lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. De S[an]t Martí y abril, 24 de 1743.

Tot de v[ostra] m[ercè], son nebot y s[ervi]d[o]r

de Burguès y Coromines.

Oncle y s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co de Camps

[Post data]: No faltaran a v[ostra] m[ercè] de part de estas s[eño]ras poders absoluts, y me apar seria de rahó fes lo pare y s[enyo]r lo mateix, dexant-lo uns y altres conprimissor [sic] de estas qüestions per terminar-las absoludament.