Caríssim oncle y molt s[enyo]r meu: logro la oportuna ocasió que·[e]m ofereix lo donador per repetir ma verdadera voluntad a la disposició de v[ostra] m[ercè], ab rendidas memòrias que ab tot lo cor li donan estas s[enyo]ras y Fran[cis]ca.
No dubto que v[ostra] m[ercè] estarà en executar son passeig per tot lo corrent mes y ja que no és pocible dar-li un abràs antes, repetesch la oferta de cavallerias y del que sia servit manar-nos.
Escriguí al Pº ma última resolució en ordre als negocis del pare y s[enyo]r y ja que·[e]s fan invencibles sas estranyas ideas (no acceptant lo que tinch escrit) continuaré la causa com se’m aconcella y veurà prest después los progectes que se’m an divulgats del qui lo aconcella, que és lo d[octo]r Sauch, y sempre me he presumit que lo voler ser mostras de misèrias eran tanteos per lograr sos fins, que són tant sinistres de tota conveniència com puga inmaginar-ce, sobre els que tinch ideat un paper que serà ab lo favor de Déu la total exclusió de sos intents.
Sup[lic]o a n[ostre] S[enyo]r g[uar]de a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s com des[itj]o, desta sua de S[an]t Martí, y [setem]bre, al p[rime]r de 1743.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè]
Son nebot y s[ervi]d[o]r qui de cor lo vol.
Narcís de Burguès y Coromines
Oncle y s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co de Camps