Pare y molt s[enyo]r meu: rebo la de v[ostra] m[ercè] ab tot contento y ab ella lo que·[e]m diu Joseph, al que responent dech dir a v[ostra] m[ercè] que lo que se’m proposa fou que si voliam deposar 300 ll[iures] cada any ab fruits certs y ab la general obligació de tots los bens, se’ns dexarian de una ma sola tots los diners per quitar tots los censals ab concòrdia, esto és, que ditas 300 ll[iures] deposadas servirian alternativament un any per pagar penció y l’altre per quitar, de·manera que lo any que·[e]s quitaria no’s pagaria penció, ni lo any que·[e]s pagaria penció se quitaria, axí que un any per altre se quitarian 300 ll[iures] y se disminuhiria la penció de 15 ll[iures], no llevant-nos la llibertat que, si lo any de la quitació volíam quitar-ne més, quitarem tot lo que volguérem y, una vegada fos quitia la propietat dels censals, corraria lo depòsit fins que foren las pencions enterament satisfetas. Axís se aniria quitant per ella matexa la iscenda incenciblament y ab gran conveniència, advertint a v[ostra] m[ercè] que no volen dexar lo diner que las s[enyo]ras no firmian, y ellas com v[ostra] m[ercè] y jo los firmem àpoca del dot que tenen pagat ab los aliments. No crech tingan dificultat (lo que no sé), obligant per dita firma los dots que tindrian sobre nostres bens tant solament, y del que quedàs a la iscenda, detretas las ditas 300 ll[iures] y la còngrua de’n Po <sic>, convenim tots en que·[e]s pòsia en mà de dos personas, una de part de v[ostra] m[ercè] y altre de part nostra, y que estas facen la taxsa a v[ostra] m[ercè] y nos la facen a nosaltres y ab axò quedarem tots contents y sabrà cada un lo que li toca. Y si a v[ostra] m[ercè] li apar bé pot servir-ce respondre’m que·[e]n posarem luego en pràctica. És quant puch dir, quedant a sa ob[ediènci]a, y saludant-lo de part de tots, sup[lic]o a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s de·[e]sta sua de s[an]t Martí y febrer 8 de 1744.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè]
Son fill qui de cor lo vol,
Narcís
Pare y s[enyo]r d[o]n Narcís de Burguès
