Caríssim: per tenir la ocasió del portador, segur passo en escriurer esta ab la notícia que me diu te comunica lo monge y veuràs ab la inclusa que·[e]t remeto de haver saltat, causat tot del nou intentat del pare y s[enyo]r. Y lo mateix escriu al oncle com no <no> dupto te participa. Y li torna resposta la oferta que·[e]t fa de passar en Bar[celo]na ab tu, supplicant-li suspenga la insia fins dit viatge, al que no·[e]t pots negar, donant las gràcias al oncle de que emprenga un treball com aqueix per lo útil de nostre casa, que no·s[e] dupta serà finalisar totas las disputas, màxime trobant-ce lo s[enyo]r regent ora governant lo polítich de est Principat y ser absolut, que no seria si vingués lo capità general, y me digué lo oncle que ja te avia participat altre ocasió eixa oferta tant acertada, y del cas no sabí fins air, ab que sols importa prevenir-ce per la execució y encomanar-o a Déu, que és cert lo pobre oncle demostra bé la bona lley no’s porta.
Fins ara no he vist resposta del s[enyo]r de Maranyà y Joan, de casa Font. Me ha xafat per aver-ce adormit tant temps en fer beneficiar los grans que·[e]l pare seu a portats y té sobrada rahó. Jo li he respost que jo no·y tenia culpa, que no era cosa mia y me ha dit que ja·u veya, però que se admirava molt de tu per no aver-o executat conneyxent lo geni del pare.
Escriu-me la pubilla Cortada si ha parit, que non sé res y saludant a tots com sempre. Vale. Gerona y febrer, 3 de 1745.
Tuus ubiq[u]e
Burguès, ard[iaca].
