Primo querit y señor, tenim rebudas tas estimadas cartas y, en resposta, te diré què en igual nos alegram de los acomodaments de ta família, com tu de la nostre, donant-e mil enorabonas, pues sabem bé és un gran partit y Déu te darà vida per continuar ab las demés. La mare no te escriu per trobar-se ab febra, al llit, y pots pensar quant se’n alegra y te repetex higual enorabona, com la àbia, Albert, germanas que, per no multiplicar, pendràs esta de part de tots, y a la prima y señora faràs igual espresió. Nostre marxa a Bar[celo]na serà pasat festas. Déu nos done salut. Si en ex teu país no’s trobabas un partit per la Antònia no’l dexariam, que mentres fos una casa de bon solar bastaria, y cregas que Déu lo pagaria, pues està ja en edat de axò y, en est país no·y ha ningú. Lo areu Hipona no deu ser casat encara, que seria bon partit. Axò és parlar ara lo que podria succeir. Lo cert és que tots te’n beneiriam. Ja sabs que desitjam serbir-te y axí si se oferex cosa abisa. Estiman-te dones nostres memòrias a la prima, ta parenta, abi, sogra y tota ta família, y per tu prego a Déu te g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Torroella y mars a 12 de 1749.
Ton Cusí y ser[vid]or de cor.
Salvador Quintana y de Pons
Primo y señor d[o]n Narcís de Burguès
