Molt s[enyo]r meu: la de v[ostra] m[ercè] tinch rebuda y responent en son contingut dech dir a v[ostra] m[ercè] que memòria tinch que v[ostra] m[ercè] me escrigué demanant-me la gràcia per lo mas Güell de la parròquia de S[an]t Martí Sascorts, y esto fou en temps que lo s[enyo]r d[o]n Joan de Carramany, mon gendre, vivia (que sia en glòria) y com en esto aja pasat molt temps y, dit més, aja estat en mà de Llafrenca y ara aja pasat en mà de Ignaci Comarmena, és molt lluny la gràcia concedida a v[ostra] m[ercè], però per esto no deixaré de concedir la gràcia a v[ostra] m[ercè] per revendicar dit mas Güell ab lo ben entès que jo desitjo saber lo valor de ell y sas terras, fent una exacta estima de dit mas per personas desinteresadas y que aguesen asistit a·la estima, que v[ostra] m[ercè] se serveix dir-me sea fet de dit mas per part mia, y tot lo que dependesca de mi segúria que lo serviré de grandíssim gust. Y v[ostra] m[ercè] espero no permetrà que jo dèixia de mirar atentament si lo obtentor del benefisi del Campmàs auria propesat adgudican-se quisà (lo que no crech) algunes posecions de terra que foran baix mon directe domini. Quedo desitjant novas majors ocasions de son agrado, pregant a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. [La] Bisbal, [desem]bre 13 de 1754.
Sa més atenta y segura ser[vi]d[or]a
D[on]a Maria Joana de Vilaplana y de Gros
S[enyo]r d[o]n Narcís de Burg[u]ès y Corominas
