Nebot y s[eny]or meu. Per deute de ma obligació y cariño que profesaba a la persona de mon germà y s[eny]or d[o]n Narcís Burguès, ton pare, dech pendrer-me la part que correspon a·la dolorosa notícia de sa mort, com me participas en ta estimada carta, y si bé que de sa christiana vida y dels treballs ab resignació tolerats en sa penosa y llarga malaltia podem assegurar-nos logra lo etern descans, no obstant, ni jo ni tots tos cosins y cosinas olvidarem la obligació de oferir nostras pobres oracions a Déu n[os]tre Señor per sufragi de la ànima del difunt en cas de necessitar-ho. Desitjo que Déu te doni lo consuelo necessites en [aquest] lanze de tant penetrant sentiment. Igual alivio te desitjan tot cosins y, de estos, de mi y de tot lo de esta ta casa si regonexas ser-te de alguna utilitat en esta y altres ocasions que se-te oferescan disposa de tot sens reserva, pregant a Déu te g[uar]de m[olt]s a[ny]s com desitjo. Torruella de Mongrí y abril 22 de 1761.
Ta tia q[u]e més te vol. D[on]a Maria Quintana y de Fon[t]
Nebot y s[enyo]r d[o]n Narcís de Burguès y de Font
