Caríssim d[octo]r Em[anue]l: si te apar bé pots fer tornar a Parelada lo Jaumet ab una carta ar[r]eglada a la instructa a format lo d[octo]r Esteve y, si això no va, hixen com pugas perquè la escusa de la g[u]erra sempre los abrigarà tot lo que vullan quedar-se. En quant a fer-i la partició en Gerona, tu no desistescas, perquè tens facultat de fer-la o procurar la fàcia qui tu vullas, en tenor de la declaració dels exper[t]s. Jo tenia per cert que lo gasto nos acarrerian las obras no excediria la quantitat de 1.000 ll[iures], però ara conseptuo no ti basteran 4.000 ll[iures], atenent lo rumbo pren aquell que Déu lo fàcia bo, volent-las mudar y ajustar a la obra nova tota aquella part de casa vella. Si la mia mare tornàs en vida y veya los desordres del Ventós o ho contindria o bé se moriria de sentiment. Quant tu púgias ar[r]acona a algun puesto de cixa lo bon temps. Ni me podia jo afigur[ar] possibles tans desordres. Aquí tinch de disimular tots los dies, no ab poca pena del cor. Des de·que tu marxares no me he asombrat ab los travelladors, ni això basta per contenir aquells dos esperits desipadors de lo que no res los costa. La Roseta te demana castañas y no pocas. Se me ha proporcionat pendrer tosino fresch. Te remeto po[r]ció. Menja-lo ab mida y sentiria te fos principi de alguna desgana. Temo molt de que [lo] pare capellà no podrà aguantar los rigors [del] fret, aquell mal pitjor que la pesta lo té morodjat. Aquell paraire de serca de la plassa, qui és tant aficionat a casar ausells, va veure lo fil que me filà la Cesília y me ha empeñat demània a dita Cecília si li’n voldria filar dos o tres lliuras per fer unas telas. Estimaré li’n pàrlias y, si li ha de causar perjudi[ci], basterà n[e] respònguias que per aquest o aquell motiu no pot fer-o, que ja quedaré bé; si ho podia fer, # me’n quedaria molt agraït y és cert me·a monstra[t] gran ami[s]tat. Mana y disposa de ton oncle y app[assiona]t servidor,
D[octo]r Thomàs Ventós, p[re]b[er]e
Olot y 9bre. de 1806
D[octo]r Em[anue]l Ventós, M. C. N.
