Vich y mars 17 de 1814
Amich señor Miq[ue]l rebo la sua estimada de ayr dematí y, per ella he vist que nostre amich no se agrava com demonstrava al principi, de lo que me’n he alegrat moltíssim y me alegraré més qe. continuihi y, vista la sua relació, suspench per ara lo pujar-lo a veurer, qe. sempre estich promto per complaurer-lo en qualsevol ocasió. Veig que, segons la declaració dels metges, és malaltia ab un poch de dolor de costat, y me alegro molt que al Sr. Bolos la àgia pujat de aquí tindria tanta cofiansa com de qualsevol metge. Per fin, repetesch qe. estich per ell y tot quant se oferèsquia espero me avisarà y li estimaré no dèixia passar ocasió per dir-me son estat qe. cada instant desitjo saber-ne y al Ignasi, que espero ne tindrà bon cuidado.
En quant a·lo que’m diu de la libraria del Clot dich qe., si hi ha assumpto, me àgia incomodat en aquest. Per al janer feu un any qe. se enviaren los recibos ab al decret del intendent a·la contaduria, a·las_horas a Berga, recomenant a un oficial de la mateixa, un tal Masferrer, qui al cap de temps envià la libraria de St. Salvador, avent anat junts los decrets ab al Clot, queixan-me jo perquè no venia la libraria del Clot, me digueren qe. avian pres un poble per altre y qe. luego formarian la libraria per al Clot, passant molt temps me torní a queixar y me digueren estava la libraria tirada, ab moltas de altres, però qe. hi avia ordre de no entregar-las ni firmar-las y ara sis dias ha ho torní a entregar i me digueren qe. no se’n donaria cap a ningú per al present y qe. ningú entenia al misteri qe. era perqe. als pobles no tinguesen abonos y replegar-o tot ab diners, qe. aixís ho crech, que és q[uan]t puch dir-li de est asumpto y donant finas exps. Al Dr. Jph, a·la Francisqueta, al Ignasi y demés, mània lo qe. gústia a·son amich,
Jaume Mir
[P.D.]: res tenim de notícias.
