Vich y mars 21 de 1814
Amich s[enyo]r Miguel: la estimada de v[ostra] m[ercè] de 22 del corrent me serveix de la major satisfacció a creurer q[u]e al d[octo]r J[ose]ph continua en bé, a Déu g[ràcie]s, y que comensa a menjar un poch. Sobretot q[u]e se tinga compte q[u]e no recaygués. Jo havia pensat pujar-lo a veurer, però vehent q[u]e estam a la senmana de Passió y que luego de ser a Olot, los vull anar a veurer, ho suspench per ara, privan-me per ara de est gust y com per altre part estich bastant atropellat de mos mals, ho suspench per ara. V[ostra] m[ercè] continuia en donar-me’n notícias tots los correus, q[u]e li estimaré. Ja sebrà la novedat de no haver volgut Suchet deixar entrar Fernando, sino acompañar-lo ell ab tot lo exèrcit fins a Bar[celo]na y que Copons no ha permés. Veurem que ne eixirà y entretant donam finas exp[resione]s al d[octo]r J[ose]ph, Ignasi y demés. Mània lo q[u]e gústia a·son seg[u]r ser[vido]r
Jaume Mir