Molt s[eny]or meu: en esta de ma sogra y s[enyo]ra, ahont me encontro, me remetan la fúnebre carta de v[ostè] de data de 21 del corrent, ab la qual veig me participa la triste notícia de haver estat Déu servit portar-se’n a major vida, lo dia 19 del p[rese]nt mes la ànima del s[eny]or d[o]n Narcís de Burguès y de Prats, para de v[ostè] y molt s[enyo]r meu, y tant d[on]a Maria Agustina com jo acompañám a v[ostè] ab tant justa pena, la que concideram ab v[ostè] una de las majors y sols pot donar trègua a ella la concideració de ser voluntat del Altíssim y lo pensar esterà gosant del etern descans per haver tinguda tant gran paciència y resignació en sa tant llarga malaltia y devoció al rebrer los S[an]ts Sag[ra]m[en]ts, que unit ab sa tant ajustada vida y cristhinidad al últim de ella és lo únich consuelo se pot tenir al mitg de tal conflicte. Y no obstant pregarem nosaltres per la ànima del difunt y per·a que v[ostè] y tota sa família logren los consuelos necessitan y manant-nos lo de son agrado li suplico també g[uard]e la vida de v[ostè] m[olt]s a[ny]s com d[esitj]o. [La] Bisbal y abril 25 de 1761.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostè], son més cert y aff[ec]te ser[vi]dor,
Anton de Perpinyà y de Foxà
S[enyo]r d[o]n Narcís de Burguès i de Font
