Vich·y desembre 21 de 1814
Amich d[octo]r J[ose]ph: rebo avui las dos estimadas de v[ostra] m[ercè] de 15 y 20 de corrent y en contextació li dich que acabo de escriurer al rector de S[an]t Joan en vista de lo que v[ostra] m[ercè] me escriu, q[u]e Ignasi era ab una cassera y que no li havia pogut enseñar la sua carta y v[ostra] m[ercè] li tornaria [a] parlar si estava a·lo mateix li digué dias passats, pues q[u]e era menester anar ab tota seguretat y apar v[ostra] m[ercè] ha·tingut especial complacència de la sua carta y jo, igualment, y q[u]e v[ostra] m[ercè] esperava se verificaria ab al favor de Déu. Me apar seria molt del cas que Ignasi fes algun pas de escriurer las bonas festas y las donas de sa part a aquellas s[enyo]ras li pot proposar y, en cas ho fassa de gana, se veu contínua la sua voluntat. Veig q[u]e mon nebot fou aquí a buscar als llits de Ramon, de·qui encara espero la resposta del recibo li envihí dels llits y, juntament, de la pregun[ta] li feya de tot lo demés. A·veurer avuy si escriurà y li aclariré a v[ostra] m[ercè] estas cosas ha pagat v[ostra] m[ercè] per ell.
Veig que ha rebut la carta de Bar[celo]na y recibo y q[u]e serà·precís reservar-se al primer pis per si tornava al mariscal de cam[p], que no és regular, pues estarà a Flandes.
Aquí va al sombrero q[u]e v[ostra] m[ercè] no’m diu si ha de ser rodó ni si hi a de haber bossa sa a [sic], aixís q[u]e, en cas no fos lo que v[ostra] m[ercè] vol per Ignasi, torni’l enviar, q[u]e ja és ab eix pacte, y·li <li> tornaria al que el voldria. Val quatre duros.
Demà per los ordinaris enviaré vint lliuras de pòlvora q[u]e he pogut lograr y no la estalvihin, q[u]e ja ne auré sempre que vulga y no tardarem tan com ara, pues sé al furat. És quant puch dir-li y donant finas exp[resion]s al Ignasi, dien-li que li desitjo molt se fàcia al projecte de v[ostra] m[ercè] y que ho judico molt útil y ventatjós y a·la demés família tantas exp[resion]s. Mània lo que vúlguia a·son amich,
Jaume Mir
