Molt s[eny]or meu: acompaño a v[ostra] m[ercè] en el just sentiment ocasiona a v[ostra] m[ercè] la mort del seu pare y mon s[e]n[yo]r d[o]n Narcís de Burguès, qual sentiment deu suavisar ser disposició divina y el haver rebut los S[an]ts Sag[ra]m[ent]s ab aquella singular devoció que nos prometia tan exemplar vida, tot lo que nos afiansa son etern descans. No obstant, lo tindré present en las mias oracions que dirigiré també a Déu per·a alcansar a v[ostra] m[ercè] los consuelos que necessita y los m[olt]s a[ny]s de[sitj]o, Vich y abril 29 de 1761.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè] son més aff[ect]e servidor.
J[ose]ph Anton Estañol y Cànovas
