Molt señor meu: sento lo conflicte y pena ab que se troba v[ostra] m[ercè] de la mort de son pare d[o]n Narcís de Burguès y de Prats, que de glòria gose, y acompaño a v[ostra] m[ercè] ab lo més viu sentim[en]t a tant sensible pèrdua, tenint jo present ab mas pobres oracions la ànima del difunt. A ma parenta se li ha fet molt sensible esta fúnebra not[íci]a y dóna a v[ostra] m[ercè] affectuosas mem[òri]es, quedant jo sempre al servey de v[ostra] m[ercè] y suplicant a Déu g[uar]de a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s com desitjo. Ripoll y abril 29 de 1761.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè] son més segur y aff[ect]e s[ervi]dor.
D[o]n Manuel Anton de Guanter, Duran y de Bassols
S[enyo]r d[o]n Narcís de Burguès y de Font