Molt señor meu: d[on]a Liberata y jo acompanyam a v[ostra] m[ercè] en lo just sentiment de la pèrdua del seu pare y s[enyo]r d[o]n Narcís de Burguès y de Prats, donant-ne a v[ostra] m[ercè] lo corresponent pèsame, però la ajustada vida del difunt y resignada mort pot consolar a v[ostra] m[ercè], esparansat q[u]e estarà sa ànima logrant del etern descans, y nosaltres en lo que puga’m no deixarem de tenir-lo present en nostras tibias oracions, y a v[ostra] m[ercè] per·a servir-lo com és de nostra ob[ligaci]ó.
Déu g[uar]de a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s q[u]e d[esitj]o. Igualada y abril 30 de 1761.
B[esa] l[a] m[a] de v[ostra] m[ercè] son aff[ec]te y ap[assion]at ser[vi]dor
D[o]n Ramon ig[nas]i de Padró y Agullol.
S[enyo]r d[o]n Narcís de Burguès y de Font
