Fitxa de la carta

Badalona, juny 12 de 1822

Molt Sr. meu y dueño: en vista de las de Vm. y de lo que diu a Ignaci ocurregut a eixa desgraciada vila, sent regular no pària aquí per los sintomes que per totas parts se presentan. No me detinch un sol m[omen]t a dir que mon modo de pensar en punt a nostre casa es que thia Antònia ab la Theresa pàsian al Tura, que porà mirar-se ab Bolos, que no crech hi àjia dificultat en punt a la dificultat per part de la ressistènsia que tal vegada fàsia dita tia. Se deu procurar superar a la persuacions y, quant estas no vàstian, parlar-li ab serietat, pues, en los lances apurats és precís usar dels remeys necesaris, encara que sian dolorosos, procurar desembaresar la casa tot lo posible. En punt al destino dels efectes, si que no sé que és lo més prudent y a eixa ho poden veurer mallor [sic] que nosaltres, segons las cosas com píntian en la part del Ventós. Por·tanto, de nits que no sia vist, a·part és més remot ni de facciosos ni tropas, per ser més serca de Gerona. Lo que Vm. me diu del ospital no me apar mal, mediant estas sircunstànsias de ser-i lo ermano Jaume, encarregar-se’n est y poder-o portar allí sens entenduo los malalts ni altre persona, sobre tot la rova blanca, que lo demés pòria venir un contagi dª, però és remot. La pisa si s’i podia conduir-ne, tan poch ho miro mal, ve que està dient a Bolos si posada en un sutòrria reumàtich perillaria mal_lograr-se als pintats y deurats y de no ho posaria allí aont va la aygua de la ayguera, fent abaixar un poch més la llosa que hi puga haver més sorra sobre y no se’n notat. Vm. que palpa las cosas de més serca òbria com míria més asertat, deixant a la mà del Sr. y de la Mare de Déu de la Concepció al resultat, luego de arreglat asó. Vm. prenga al matxo y Joseph o altre si est fa al Toni y que se’n vínguia, que a esta li semblarà es al cel. Als porchs a la boxeda que ne cuydian gastan de lo de casa. Joan del alou que no se acòstia may al Ventós, pues lo que importa que ab una tribulació sia de faciosos o altres no sàpigan ab qui acudir com a representant a nosaltres, que qualsevol que fos tindria un trastorn. En punt a la thia ningú ne porà traurer res. La sola presènsia los desenganyarà. Convé pòrtian las llangonisas, a·lo·menos la major part als porchs salats que miresin de vender-ne dos y los altres traurer-los, que si nosaltres hem de permanèxer tot lo entiu a esta, tal vegada ne necesitarem. Si havian tret alguna cosa a casa la Anneta, Thomeu, Agustí, si se hauria fet que no se savés per los del pont, tanvé ho miro segur, lo que convé que tots los fardos sian notats ab lo que contenen, ahon son, tot en una llista. No se detínguia ab frioleras, lo que convé execució al resultat sols Déu lo pot prevenir. En punt al ospital, Ignaci y Maria Antònia en punt a la roba blanca los apar molt vé si se mira més segur. En punt a altre rova y pisa apar no los cau tan vé, però no se detínguia segons lo que comprenga per ser ma mània. Totas estas operacions deuen fer-se sens entendro més que los precisos y, sobre tot, la sua marxa que ningú la entenga fins sia fora y encara que no sàpigan ahont ha marxat, perquè ni per quant tempo estarà fora. Vm., a casa que no si acosta ninu y boxedas per moure’n lo dels porchs o altre cosa que porà oferir-se que ho fàssian de nits, ni que publíquian tenir las claus por dª, reflectesch que, atès al temps som tal vegada serà prudent sufrir y no percipitar-se en lo que tinch incinuat sobre al moso Joseph. Som en un temps que es delicat criar-se malcontens. Jupet tanvé al Tura si ve no me faria res vingués, però crech que ab al colono no arrivaria y com carsat al vi li fa mal, tal vegada tindria una desgràsia. Si Vm. podia portar unas dos o tres centas lliuras, tal vegada seria bo, pues a·la mina està quasi del tot aixuta per al gran aixut may per nats vist. No cobrarem un diner del regadiu, tutom deixa las terras y no se pot pensar en cobrar un diner de lo més preciós de est patrimoni. La llarga estada nostra al casam[en]t que havent-se portat tan vé en la casa se ha casat Thoneta vas oferir-los tot al dot he gastat una pila de mils y poria ser que si hi estem molt tems no me hacaiés la cosa. Seu de cor,

Joseph Ventós.