Fitxa de la carta

Badalona, juny 20 de 1822 

Molt sr. meu y dueño: He rebut la de Vm. del 17 ab tota promtitut, la que no obstan de ser tan diminuta fou lo vastan per traurer-nos del disgust y trastorn en que estàvam per la notísia se nos havia donat de ser pres y haver-se’n portat los facciosos a Fran[cis]co Bolós dos xandris per haver dirigit la fortificació. No pot pensar del sobre sisobre nos tregué ab bon inpuls tingué Vm. de escrivent Vm. per los ordinaris, alegran-nos igualm[en]t nos partisipàs lo de oncle Ignaci de no haver patit cosa particular.

Lo que he estrenyat és que Vm. no revia cartas mias, que seguram[en]t és sensible, pues, entra altres, al diumenge divia rever una que extensam[en]t li manifestava tot lo que lo dudicava devia Vm. practicar relatiu a nostra casa y salvar-se Vm. y thia Antònia de un trastorn, y era en sabrian sia que tret lo posible de casa la thia pasa al Tura ab Teresa y Japet escrivent a Bolos a dit fi per·a·que miràs poguès dita thia pasar allí y de no a casa Santaló. Vm. que prengués al maxo y Joseph cap a esta, tencant absolutam[en]t la casa, deixan als porchs al cuydado de la boxeda, gastan de lo de casa, pues sempre he judicat necesari que en època tan crítica lo més asertat és abandonar las parets de casa que no exposar nostra representan en un disgust, que tart o temperano és molt exposat succesca. En punt al extravio de las cartas lo mateix me succeyés a esta. La incinuada carta la vas fer tirar per nostra moso a Bar[celo]na, que expresam[en]t li vas fer anar a fi de asigurar no patís extravio. Fins are a esta res se sap de sert. Tot és una confusió. La primera notícia que revèrem al dimars a las 8 del matí per Josapet y Bona_ventura, que arrivaren de Gerona felism[en]t, g[ràci]as al Sr., era fatal. Vé que tot en confús, pues quant partiren de allí arrivavan las primeras notícias, seguram[en]t tan desagradables com pogueren ser. Per la de Vm. ja calculem que, g[ràci]as al Sr. no haurà estat tant. Bulla Déu sia aixís. Lo sensible és que per al mateix correu no podem may conteixtar a no ser enviant un exprés a Bar[celo]na.

Recados a tots y li estimaré pàsia a casa Bolos y que díguia a la Fransisqueta y Fran[cis]co que si conexen que nostra casa puga servir-los de alguna cosa que dispòsian. En esta estem ab una perfeta tranquilitat, vé que ja an apuntat algunas sentellas, que confio que serà res. Si la Fransisqueta ab las crieturas vol venir, que Fran[cis]co ja ho miro inposible, sap pot valer-se en tot de nosaltres, segura de la complacènsia tindrem en servir-li de algun consol y alívio. Rovira de St. Hilari fa plorar lo que a succeït per dos vegadas en aquella casa. Escriu qe. si savia un paratge per poder salvar la vida se’n n’i aniria encara que fos a la altre part del mont. Los escrich se’n vínguian, que crech ho verificaran. De est no ho estraño, atès lo mediat. La pobre Marcè, hermana de Maria A[ntòni]a, és molt digna de compació, Sra. digne de tot aprècio. Loco és qui en semblans disturbis se manifesta per un partit ni altre, que no porta sino desgràcias irremediables. Fer lo que se puga per la bona casa, però sens comprometer-se. En casa Masot fins are no an tingut lo menor trastor, rodejats per totas parts de uns y altres y may han entrat ningú en llur casa.

Teu de cor, Joseph Ventós